Mas del Montseny




 Amb ulls esbatanats i porta closa,
coberts els finestrals de pols antiga
sobre els batents corcats que ja no s’obren,
contempla el mas vetust a ple migdia
la vall fulgent pel bes primaveral
que amb Isis juvenil sempre retorna,
l’altivesa insolent del Matagalls
acaronat pel verd de faigs i roures.

Com un frec persistent d’aquest retorn
s’arrapa a la paret, rejovenint-la,
la branca d’un roser que ha tret florida
per recordar-li al mas que vell i tot
el besarà la fronda amb saba nova
quan no quedi ningú rere la porta.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?