(2) Carta al candidat independentista

  
   Almenys a tu no et falta claredat d’intenció. Demanes que et votem per plantejar directament un referèndum per la independència, sense les subtileses de l’estat propi o de les estructures d’estat, i per això repeteixes que el dret a decidir en aquest sentit no ens el pot prendre ningú.
   Però tanta claredat en la intenció no està exempta d’un alt grau de simplicitat en els mètodes i els continguts. No em concretes com penses dur a terme el referèndum, en base a quina llei o quina empara política suficient es podria celebrar. Tens tota la raó quan dius que es tracta d’una exigència democràtica, i estic totalment d’acord en què la demanda política d’un referèndum mereix una resposta democràtica. El que passa és que la resposta democràtica s’ha de buscar, ja que no n’hi ha prou amb plantejar la demanda; si es produeix d’entrada una negativa en base a la legislació vigent, s’hauran de buscar vies per modificar-la o superar-la amb algun tipus d’acord. On les veus aquestes vies?
   Anant molt més enllà, dónes quasi per feta la independència de Catalunya, ens la fas veure com una realitat plenament plausible, un paisatge bucòlic que podem contemplar des de la finestra de casa. I remets tots els mals que patim a la dependència d’Espanya, a aquesta estança fosca en la que ens han condemnat a viure. Si som independents, vens a dir, ens plouran els milions que ara ens roba Espanya i podrem viure com autèntics europeus de primera classe.
   Entenc aquesta glossa simplificadora, i excessivament economicista, de la independència com una manera d’aglutinar els nous arribats al sentiment independentista des de les conseqüències de la crisi. Fas bé, i potser per això parles molt més que el teu contrincant sobiranista de les necessitats socials que es podrien sastisfer amb la independència. Però tingues en compte que aquests nous vinguts a la independència poden ser molt volàtils, i que en canvi podrien ser molt exigents en una hipotètica Catalunya independent des d’una òptica d’esquerres. Perquè suposo que continues sent d’esquerres, i que l’arbre del convenciment independentista no et priva de veure el bosc de la solidaritat.
   Tinc altres motius, però sobretot per aquest sentiment de solidaritat em cau una mica lluny la teva proposta d’independència. Ja sé que em diràs que de solidaris els catalans n’hem sigut molt i molt, i que una cosa és ser cornut i una altra ser burro i pagar, a més, el beure. Segur que hem pagat més del compte, però la manera de distribuir els recursos dependrà sempre de la forma com ens organitzem, i penso que ens podem organitzar molt millor sense necessitat de posar fronteres a la solidaritat. Dit d’una altra manera, opino que a la teva proposta li sobren unes unces d’egoisme col.lectiu.
   Hi ha els altres aspectes, històrics, culturals, socials, espirituals i polítics, entorn de la independència que proposes, dels que ja en parlarem més endavant, si, com espero, el resultat que aconsegueixes ens permet continuar discutint sobre la viabilitat i la conveniència de la independència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu