Epigrama electoral

Va el psc a mal borràs:
vint-i-cinc era un prodigi,
perdre’n onze un “estropici”
que no l’arregla un pedaç.
Vingué de Madrid Chacón
amb l’aval del Pepe Luís,
poca txitxa i gens d’encís
d’aquell món en aquest món.

Els èxits de convergència
i l’eufòria del Duran
no se sap on aniran,
si al concert o a la indigència.
Més que concert, desconcert
és el que es pot produir
si ens envien a parir
amb els vots pel cel obert.

Pel pepé el matx no ha estat nul:
avisa que mana allà
i que aquí es farà pregar
per no donar-nos pel c…
Les dretes van ben plegades
sota el cel del desconcert
per fer créixer en el desert
miratges i retallades.

Coscubiela ha fet els deures
com un alumne aplicat,
s’ha batut contra el mercat,
la prima i les seves neures.
S’ha guanyat un lloc decent,
petit per tanta utopia,
demostrant que hi ha una via
si s’ho pensés més la gent.

La República del sí
és d’aquí i no s’ha mogut,
i malgrat el que ha plogut
no ha crescut ni un bocí.
Entre dos móns ideals,
el que estrafan i somien,
es barallen i sobreviuen
sense perdre la moral.

C.A.