Si aturéssim el temps



Si aturéssim els anys, si aturéssim els dies,
no hi hauria tardor ni vindria l’hivern,
no sentiria els passos que s’acosten per veure’m
ni l’esglai de no veure’t en l’espai d’uns instants.
No hi hauria menys vida més enllà de la vida,
no passaria el sol que em fa tèbies les hores,
no viuria l’absència ni em prendria el record
de les coses disperses pels tombants dels temps nostres.
Series tota tu present amb mi per sempre
en el mateix moment de veure’ns i besar-nos.
Després d’acaronar-nos a redós de la nit
pararíem el temps desafiant la fosca,
sentiríem només el batec tremolós
del teu cos i el meu cos com mesura de tot.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat