Em falten els teus ulls



El suau retall de l’aigua entre les pedres
calmosament desferma la mirada
dins la besllum lilosa a Portlligat,
però em falten els teus ulls, el teu esguard
varat a l’entrefosc del mateix mar.
Manllevo fins on puc d’aquests ulls meus
la claror que a tots dos ens pertanyia
per retenir la calma d’aquesta hora,
per retrobar-te al fons d’aquest paisatge
empeltada a la llum que em vivifica.
Busco els teus ulls que esbotzin l’horitzó
del cèrcol de la nit que em ve imposada,
que s’obrin amb els meus a la certesa
del matí lluminós rere les roques.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat