quadern d'en Cinto Amat

Com un cavall amb crina encimbellada, mira El Ferran la neu de Bastiments i la grisor del Taga. Lluent maragda, l’ombra fragant del boix vetlla el camí i el pas del caminant que lentament s’hi acosta. Al cim feréstec els ulls s’omplen de verd, de primavera, de pedra i cel llunyà, units per la carena. Amanyagant el Coll de Talaixà, l’esguard s’enfila entre cimals de roques pel cos del Bassegoda. Tresquera avall, quan el plugim s’apropa, es fa aiguamoix i pensament de molsa la prada de la vall. C.A.

Sorprèn, fins a un cert punt, que la comissió promotora del referèndum per la independència a Mataró, després de programar en la seva presentació tres fases d’actuació fins a la data de celebració del referèndum prevista per al dia 20 de juny (en cap de les quals es parlava de vots anticipats) hagi decidit tirar endavant la captació anticipada del vot a partir del dia 17 d’abril. Hi ha, evidentment, raons per fer-ho, com succeeix en qualsevol consulta electoral en què el vot per correu facilita la participació de qui per la circumstància que sigui es veu impedit de votar el dia senyalat. Ara bé, en les consultes oficials els vots per correu es controlen amb totes les garanties per la junta electoral, mentre que en el supòsit d’aquest referèndum ha de ser necessàriament la mateixa comissió promotora la que ha de vetllar per al manteniment del secret del vot evitant en qualsevol cas l’eventualitat d’una duplicació del mateix, és a dir, la comissió promotora assumeix les funcions prò...

De rosa a rosa, el record de les mans. Recordes com ens duien aquelles mans les roses de sant Jordi, la vella claror d’abril? Nosaltres, amb gran tedi darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia sempre olorosa, benigna, amb les flors i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia. Salvador Espriu

Quan després del que ha plogut i pedregat sobre la Sentència del TC per la constitucionalitat de l’Estatut (recusacions, morts, manca de renovació de quatre membres, pròrroga de la presidenta, paralització, filtracions...), surt un dels magistrats a polemitzar amb els mitjans de comunicació, dient en una carta oberta a l’opinió pública que les seves exigències per votar a favor de la ponència ja les coneixien de molt abans els altres membres, i que no és cert el que informava el diari en el sentit que es va tirar enrere del pacte amb el bloc progressista, hem d’arribar a la conclusió que el carro del Constitucional ha embarrancat definitivament al pedregar de la falta del mínim sentit comú i que d’aquí ja no hi haurà qui el pugui treure, llevat (supòsit gravíssim) que entorn de la nova ponència es formi un consens favorable a acabar com sigui i a retallar substancialment l’Estatut, desnaturalitzant-se així el procés de deliberació i motivació i incidint, encara més, en el despres...

Per als amants de l’art i la tradició cultural de les civilitzacions, el Museu Egipci , malgrat la precària ambientació dels espais i la pobresa de recursos palesa en l’exhibició de les peces, és una font inacabable de manifestacions que la visita apressada només pot suggerir i i que cal, per tant, completar amb la fruïció del catàleg (antologia de les obres més importants) i els comentaris de l’egiptòloga Abeer el Shahawy . Només tres mostres: l’estàtua, en diorita (pedra més dura que el mabre o el granit ) del faraó Kephrèn al seu setial, expressió nítida, aclaparadora, del poder presentat com l’ascensió del déu Ra (etimologia del nom del rei, Kha-ef-ra ) simbolitzada per la presència del déu falcó, Horus , rere el cap de l’estàtua; les tríades del faraó Micerí , flanquejat per Hathor (identificada també amb Isis ), la deessa de l’amor, la música, l’alegria i la bellesa, i una divinitat local en cada estela, els cossos de les quals, desvelats sota les transparències dels vestits, ...

Passem les primeres hores del matí del dia sisè a l’esplanada de Gizeh , situada a tocar de El Caire , en un extrem del desert occidental o de Líbia . Sobre la planura encalitjada impressiona l’esveltesa de les piràmides de l’Imperi Antic , la tríade de la saga familiar de Keops, Khefrèn i Micerí (pare, fill i nét), disposades sobre un tossal que salvava la crescuda del Nil i que permetia la distribució del temple de l’ànima a la part alta i el temple del cos o de la momificació a la part baixa. La geometria de les parets en triangles isòsceles sobre planta quadrada, orientades als quatre punts cardinals, ertes sobre la plana, trencant la monotonia del desert amb una demostració increïble de tècnica arquitectònica i d’ambició de poder, ens anorrea materialment. Rere la cortina de calitja, la ciutat de El Caire s’endevina com el malson d’un desig enervat per tanta glòria esvanida. La piràmide de Khefrèn manté al vèrtex les restes del que deuria ser el recobriment ornamental exterior...

Les primeres hores del quart dia ens porten d’ Assuan a Abu-Simbel . Mig endormiscats, a través dels vidres veiem com les estrelles es desplacen ràpides seguint un pista fictícia, reflectida pels pilots vermells de l’interior de l’autocar, estenent-se sobre la carretera, travessant el desert de la Baixa Núbia fins al Llac Nasser , no gaire lluny de la frontera amb el Sudan . Arribem a Abu-Simbel quan encara és de nit. Els quatre colossos de Ramsès II excavats a la roca del seu temple, desplaçats del seu lloc originari per mor de la construcció de la presa que va estar a punt de cobrir-los, orientats a llevant, esperen la sortida del sol. Desplaçats del seu lloc originari però no de la història, perquè Ramsès II és omnipresent en els temples, els relleus i l’estatuària d’Egipte, fent honor als més de seixanta anys de poder imperial que va presidir amb mà de ferro, fent-se retre tribut i culte com a faraó divinitzat en vida. A poc a poc el sol llevant de l’altre costat del Llac N...

Començar amb la visita al complex monumental de Karnak és adonar-se que les pedres que queden d’aquells temples immensos són encara testimoni corprenedor de la imaginació faraònica, de la seva concepció de la vida , la mort i el poder associats al sol i al cicle vital de les crescudes del Nil. Ammó (el déu sol de la tríade de l’antiga Tebes) és a Karnak el déu suprem, i Ramsés III el faraó protegit que m ereix també el seu propi temple. El passeig a l’ombra de les columnes de la sala hipòstila recull la vaga sensació del que deuria ser l’espai ombrejat sota aquest bosc papiroforme, lleugerament aixecat a la part central, delimitat per un sostre que era pintat d’estrelles, com si a l’interio r del temple s’hi fessin presents les nits clares del Nil. De karnak a Luxor, el corredor de les esfinxs que unia els dos temples acaba als peus dels colossos de Ramsés II i del seu obelisc, amb l’escultura adossada de la sinuosa Nefertari , la dona, i el delicat relleu representant el nus d’un...