El colom de Millet

(Escena primera: un colom es posa a la finestra dels Millet)
Pom, pom !
- Qui truca ?
- Sóc jo, el colom
- Què busca ?
- Se m’han acabat les veces,
tinc mig esbrancat el pi
i sé que vós sou mecenes
per no deixar-me morir.
- I què vols ?
- Només uns quants calerets
dels que feu córrer per ‘qui,
d’aquests que es guanya a pleret
amb piano i violí.
- I què en trec si et dono res ?
- Haurà ajudat el país
a ser més independent,
a veure el món des del pi
on tot és molt més plaent.
- I què els hi dic als patrons ?
- Que no ens toquin els collons…,
que m’heu comprat partitures,
que venc flautes i trombons
i canto les obertures !
- M’has convençut, colomet,
com que sóc un bon millet
aquí tens els dotze i mig
i me’n firmes vint-i-cinc
- I els altres ?
- Ja ho trobarem !, no cal patir !
Ja saps que hi ha un segon acte
en què podrem decidir
treure més suc d’aquest tracte…

A palau, durant la nit,
tot escoltant Stravinsky,
Millet se sent redimit,
segur i pròdig mentre visqui.
A les branques del seu pi,
per assegurar-ne els guanys,
siguin negres, siguin blancs,
hi ha penjat una cartera
que els farà més triomfants.

I el colom vola que vola
sobre camins convergents…
Té veces per ‘nar rabent
del colomar de palau
als marrocs independents.
(continuarà)

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rebel.lió?

Perduts

Secularitzar l’independentisme