Dosi d'intel.ligència en la Justícia
Daumier: AdvocatsComprovo amb satisfacció que el Consell General de l’Advocacia Espanyola, en l’editorial de l'últim número de la seva revista, tracta sense embuts d’improcedent la vaga dels jutges, crida l’atenció sobre el refús unànim que mereix la desesperant i injusta lentitud d’aquesta administració, i denuncia la notable carència en l’estament judicial d’autocrítica, transparència i esperit de col.laboració amb tots els agents implicats en el servei públic de la Justícia. Aquest pronunciament clar i rotund del Consell que ens representa a nivell estatal supleix la falta de reacció dels Col.legis provincials i comarcals davant el fet insòlit de la vaga de jutges, entre ells el Col.legi de Barcelona que s’ha distingit pel seu mutisme més absolut, fent aparent amb el seu silenci una tàcita conformitat amb la vaga que molts col.legiats no compartim.
Com bé senyala la revista del Consell, la prioritat del servei públic de l’administració de Justícia ha de ser l’atenció al ciutadà, i en aquest sentit és imprescindible que s’elevin a rang legal les previsions recollides a la “Carta dels drets dels ciutadans davant la Justícia”, reconeguts per tots els partits el 16 d’abril de 2.002 : dret de tot ciutadà, per raó de dignitat, a què la relació amb els òrgans jurisdiccionals estigui presidida per la puntualitat, el tracte igualitari i el respecte, amb la utilització de les llengües oficials; dret a tenir coneixement immediat de les suspensions i a evitar trasllats innecessaris; dret a ser rebut pel jutge, el secretari o el fiscal en un termini raonable des de la petició; dret a la informació; dret a conèixer i a identificar el nom, cognoms i categoria de les persones que els atenen; dret a un Judici sense dilacions, dins del termini establert per la llei; dret a la concentració de tràmits que afecten a un mateix ciutadà; dret a cobrar les quantitats dipositades en els comptes judicials en un termini màxim de 72 hores; dret d’informació sobre les queixes i a tenir accés al llibre de reclamacions i queixes a què es refereix el Reglament 1/1998...
En el tracte quotidià amb els ciutadans l’Administració de Justícia es juga gran part de la seva credibilitat, eficàcia i qualitat. Sense la matèria prima del tracte adequat als ciutadans, el que correspon per la dignitat dels receptors i la responsabilitat dels agents d’aquest servei públic, fonamentat en una raonable, i avaluable, gestió del personal, els mitjans, l’espai i el temps (terminis), la resta de recursos materials i tecnològics serà sempre insuficient. No veig, llevat de comptades excepcions, que els jutges (ni en general els funcionaris associats al mateix servei) estiguin disposats a revisar la qualitat del seu servei a partir d’aquesta matèria prima imprescindible. Com si es tractés de la prova del nou per verificar el funcionamet d’un jutjat, els advocats sovint ens preguntem: si aquest jutjat abans funcionava, per què ara no funciona?, o si aquell funciona per què aquest no? I tots podríem concretar les raons immediates d’aquestes disfuncions. Per què no ens ho pregunten ?
Com bé senyala la revista del Consell, la prioritat del servei públic de l’administració de Justícia ha de ser l’atenció al ciutadà, i en aquest sentit és imprescindible que s’elevin a rang legal les previsions recollides a la “Carta dels drets dels ciutadans davant la Justícia”, reconeguts per tots els partits el 16 d’abril de 2.002 : dret de tot ciutadà, per raó de dignitat, a què la relació amb els òrgans jurisdiccionals estigui presidida per la puntualitat, el tracte igualitari i el respecte, amb la utilització de les llengües oficials; dret a tenir coneixement immediat de les suspensions i a evitar trasllats innecessaris; dret a ser rebut pel jutge, el secretari o el fiscal en un termini raonable des de la petició; dret a la informació; dret a conèixer i a identificar el nom, cognoms i categoria de les persones que els atenen; dret a un Judici sense dilacions, dins del termini establert per la llei; dret a la concentració de tràmits que afecten a un mateix ciutadà; dret a cobrar les quantitats dipositades en els comptes judicials en un termini màxim de 72 hores; dret d’informació sobre les queixes i a tenir accés al llibre de reclamacions i queixes a què es refereix el Reglament 1/1998...
En el tracte quotidià amb els ciutadans l’Administració de Justícia es juga gran part de la seva credibilitat, eficàcia i qualitat. Sense la matèria prima del tracte adequat als ciutadans, el que correspon per la dignitat dels receptors i la responsabilitat dels agents d’aquest servei públic, fonamentat en una raonable, i avaluable, gestió del personal, els mitjans, l’espai i el temps (terminis), la resta de recursos materials i tecnològics serà sempre insuficient. No veig, llevat de comptades excepcions, que els jutges (ni en general els funcionaris associats al mateix servei) estiguin disposats a revisar la qualitat del seu servei a partir d’aquesta matèria prima imprescindible. Com si es tractés de la prova del nou per verificar el funcionamet d’un jutjat, els advocats sovint ens preguntem: si aquest jutjat abans funcionava, per què ara no funciona?, o si aquell funciona per què aquest no? I tots podríem concretar les raons immediates d’aquestes disfuncions. Per què no ens ho pregunten ?
Comentaris