quadern d'en Cinto Amat

   Cartes creuades amb Jordi Cussó , publicades a la revista "Valors" el mes d'octubre de 2012: Benvolgut Cinto    Una vegada més em semblen molt encertades les teves reflexions que m’ajuden   a pensar sobre alguns temes que segurament mai es resoldran del tot, però que no podem obviar per la seva importància. Com de passada, a la teva carta,   em parles dels milions de persones que es troben presoneres, sense sortida, i en situacions de misèria, perquè moltes ajudes son mal administrades i tenen l’efecte pervers   de contribuir a fossilitzar les circumstàncies del desenvolupament.    No deixa de ser significatiu que a moltes cimeres internacionals que tracten sobre   temes de fam,   estructures injustes, subdesenvolupament, etc., sembla que no arribin mai a masses conclusions. Deixant de banda el paper que hi puguin jugar alguns dels països mes poderosos, sovint aquestes cimeres queden reduïdes a una trobada on no s’h...

Deia Montaigne que l’opinió és un element poderós, audaç i sense mesura, i que els homes s’anguniegen per les opinions que tenen de les coses, no per les coses mateixes. Mirant, doncs, de no caure en el parany de l’angúnia que podria produir-me un excés de reflexió sobre els resultats, les causes i les conseqüències de les eleccions europees a Catalunya, i fixant-me en el que em sembla més evident dels resultats mateixos (per tant, sense poder-me sostreure del tot a l’opinió), hi constato:   -           A ERC se li mostren les seves possibilitats, i també els seus límits . Si es compara el seu resultat amb el   de les eleccions al Parlament del 2012 (penso que aquesta és la referència de comparació obligada donat l’enfocament sobiranista que s’ha volgut donar a aquestes eleccions, i no la de les europees del 2009, en les que el dret a decidir i la consulta no havien fet encara acte de presència, tot i que la diferènci...

  Votar a Europa i per Europa des de Catalunya, aquesta és la difícil combinació que obliga a conjugar la situació i els interessos del meu país amb la situació i els interessos de  les altres nacions i estats d’Europa que configuren la Unió Europea, perquè Europa avanci, i no s’estanqui o retrocedeixi,  políticament, econònicament i socialment. Donat l’estatu quo actual de la Unió Europea, en el que s’han imposat les directrius d’Alemanya en el tractament de la recessió econòmica, paral.lelament amb una falta clamorosa  d’iniciatives creïbles per a la reforma de les seves instituicions, la tendència lògica convidaria a l’escepticisme o al radicalisme. Però no voldria afegir més escepticisme a l’escepticisme imperant, ni fer volar coloms per pensar que amb segons quines decisions podrem reformar la Unió Europea de dalt a baix i en quatre dies. L’experiència de la fallida proposta d’una Constitució per Europa (ara farà ja nou anys!) em diu que el resultat d...

       Per motius relacionats amb un recent viatge turístic a l’Índia (el turisme té això de positiu, que per poc curiós que siguis et desvetlla l’interès pels esdeveniments que es van produint en el país que has visitat), he seguit amb certa preocupació els resultats de les darreres eleccions a la Índia, la democràcia formal més poblada del planeta, amb més de cent milions de nous votants (joves) respecte de les anteriors eleccions del 2.009. Aviat està dit. Modi, el candidat del partit nacionalista hindú, el BJP (Bharatiya Janata Party), fins ara president de l’estat federal de Gujarat (60 milions d’habitants) ha aconseguit una victòia contundent que li pot reportar una majoria còmode de govern de 336 diputats en una Cambra de 543 diputats, si bé les xifres definitives sembla que estaran entre el 31% i el 35% del total de votants, és a dir que només una tercera part aproximadament haurà votat pel candidat nacionalista. El Partit de Congrés, de la din...

      Es podria dir molt d’aquest “El mínim que es pot dir” , les Memòries   Polítiques de Raimon Obiols. Són una reivindicació de l’acció política que ens convé ara mateix, contra l’estat de desesperança creixent, i de la viscuda per Raimon Obiols durant els cinquanta-cinc anys de la història política de Catalunya, a través dels quals transcorre, contra l’oblit i el falsejament del passat. Es poden escriure unes memòries, diu Obiols, per desig d’autoafirmació, per fer balanç o per deixar constància d’un sentiment de lleialtat envers els qui ja no hi són.      Penso que és correcta una aproximació al contingut de les Memòries de R. Obiols des de tres punts de vista, autònoms i a la vegada interrelacionats:      1.- Els “transparents”.    Poden ser llegides justament amb l’orientació benjaminiana de garantir o redimir el passat, des de l`òptica d’un militant afiliat al Moviment Socialista de Catalunya a...

      Quan aquest migdia he escoltat que el presentador del telenotícies de TV3 ens deia que tenia una notícia d’última hora per donar-nos, i l’encapçalava amb el   titular de ”Navarro abaixa el to”, m’he sentit doblement interpel.lat. Per un cantó, no arribava a comprendre la importància que podia tenir una notícia com aquella per incloure-la com un fet rellevant en les notícies d´última hora, i fins aquell moment suposadament desconeguda, i per l’altre, em sentia ridícul a l’haver d’acceptar com un dada inqüestionable que l’afer Navarro, del que els mitjans públics catalans n’han fet un tema quasi obsessiu durant tres dies seguits, continuava sent un assumpte de transcendència social i política sobre el qual s’havia d’estar alerta per acabar d’aclarir-lo.    L’atribució d’abaixar el to al discordant Navarro ho deia tot; partia del pressupòsit que en un moment anterior l’havia apujat més del compte (dada que s’havia de prendre com evident...

Ben mirat, Sant Jordi mai no ha guanyat. La princesa és de paper, de paper de cel.lofana que no mereix cavaller, i el cavall li gira cua quan olora l’embolic d’un drac que no planta cara i més que fera és amic. Ben mirat, Sant Jordi és un illetrat. Si li mires bé la cara veuràs que no pensa gaire, que tot és de porcellana i en el seu altívol cap només hi ha un casc de metall que sona buit quan el toques, sense idees ni propostes. Ben mirat, Sant Jordi se’ns ha assecat, ha perdut la mala bava de quan el drac l’envestia, n’hem fet un ninot de fira posat a l’aparador amb la llança que fa figa, colgat de roses i llibres que no llegeix mai ningú. C.A.

       El resultat de la votació d’ahir al Congrés, respecte de la proposició de Llei Orgànica del Parlament de Catalunya per a la delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu sobre el futur de Catalunya, va ser l’esperat, però el debat va valer la pena. La tensió argumental sobre el tema havia de trobar un lloc d’expressió, i la seu del   parlament espanyol   era el lloc ideal per identificar les raons de cada part que anaven més enllà del sí o el no. Només calia escoltar el discurs de Rosa Díez per entendre que no es tractava d’un no a la proposició de llei sinó d’un no rotund a qualsevol aspiració catalana de millora, pel simple fet de venir de Catalunya.      Cinc aspectes, al meu parer, valdria la pena subratllar:   1.- La posició del president Rajoy em va semblar, tot i el seu rigor expositiu i el to aparentment respectuós envers la d...