quadern d'en Cinto Amat

“La ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada quan ve el temps de la calor” (Joan Maragall) Ginesta   Oh quin goig fa la ginesta omplint d’or tots els verals, donant un aire de festa als turons i caminals!   Prop de la flor de gatosa, que si en vols et ferirà, la ginestera s’imposa i et deixa collir amb la mà.   Quan per Corpus era festa i reclinàvem la testa al passar del Sagrament, les faldades es buidaven, la flor daurada escampaven i era d’or el paviment.   B.A. (De “Ferides d’amor”, 1984)     Ginesta ran de mar   Demèter revestida de ginesta es passeja pels marges dels camins i envoltada de cards i corretjoles s’engalana en un mar de pedra seca.   Arriba al pou de sota el Mas Puignau i trobant-lo profund i corsecat es palplanta davant del seu brocal i es torna font brollant d’aigua daurada.   Continua després trescant avall exhalan...

      Temps de cireres, tan lluny i tan a prop   El cirerer   Eren dolces i madures les cireres quan al cim del cirerer jo m’enfilava amb l’afany de collir les més vermelles. Tu em clissaves un xic esporuguida de terra estant , i tota tremolaves si em gronxava una branca vincladissa.   Quan en baixava, m’obries els braços i el saltiró es tornava una abraçada. Llavors, ja sense angoixa ni temença, s’omplien ben de pressa   les faldades. La marinada passava lleugera entremig de les branques i el fullatge.   Les cistelles curullades de cireres alegraven el viatge de tornada. Trontollava amb el vaivé de les roderes el carro que el cavall arrossegava i la moixaina del teu cos esbargiria l’ensopiment rutinari del migdia. B.A. (“De la font als estels”, 1986)      L’hort dels cirerers   Montserrat, la Serra de l’Obac i Sant Llorenç, les matrius indelebles del meu primer pais...