Estiuenques 22

 

 


Centelleig

 

El centelleig

fa un mar imaginari,

Camins d’estrelles

solquen la volta blava

en el cosmos de l’aigua.

C.A.

 

Port de la Selva

11 de juliol de 2.022


 

 

Recordant Ferrater

 

Diré que soc a Cadaqués,

Cadaqués de càdecs i quers,

el Cadaqués imaginat

d’aquell poema inacabat

ple de gent, coses i afectes,

d’amors madurs i nits perfectes.

De tot allò no en queda res,

ni la carícia d’un sol bes

de noia jove enamorada

que Ferrater tant enyorava.

Resta només al bell retaule

una metàfora en imatge

que ens diu molt més que mil paraules

quan Cadaqués fuig de la Cambra,

el sol al ventre de la Verge

prenyada de records perennes.

C.A.

 


 

 

Cadaqués

14 de juliol de 2022

 

 


 

 

 

Sant Joan de Boí

 

Les pintures de Sant Joan són una festa,

un joc de malabars amb pilotes, espases

i música al carrer enmig de bèsties híbrides

que es miren sornegueres l’esguerrat i l’Esteve.

 

Volen pedres com pans i una figura em fita

allargant l’índex dret mentre amb l’esquerre es palpa,

bo i senyalant-me que tot el que aquí s’explica

són històries fantàstiques que acaben de passar.

C.A.

 


 

 

Sant Joan de Boí

4 d’agost de 2.022


 

 

Camí de l’aigua

 

Remor de riu,

al pas d’avellaners,

boixos i freixes

enteixinant les ombres

vora el corrent de l’aigua.

 

Aigua i camí

bescanvien promeses

mentre fan via,

borbolls d’escuma blanca

per mil noves petjades.

C.A. 


 

 

Camí de l’aigua

a Caldes de Boí. 5 d’agost de 2.022

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-soc...
Més informació

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del ...
Més informació

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Imatge
     A l’epíleg del seu darrer poemari, “Un hivern fascinant”, Joan Margarit explica que els dos pols de tensió del pensament, l’abans i el després, se li han equilibrat en una nova lleugeresa, de manera que el demà li ha caigut en l’oblit i el passat el veu catapulat tan lluny que quasi és també un oblit. Hauria arribat així a una nova estabilitat o a un úlltim desordre que definiria el seu present present, la darrera etapa, com un hivern fascinant.   Vist així, la lectura dels poemes seria com un camí que transcorreria entre lleus pinzellades d’un futur que amb prou feines s’entreveu, quasi oblidat perquè seria difícil d’encarar-lo, i un passat que només s’albiraria molt lluny i a llambregades.   Però hi ha una altra lectura d’aquests poemes, més enllà del que el poeta voldria deixar escrit com l’esdevenir d’un tènue present hivernal que tendeix a desaparèixer, una lectura que va de la contundència de la contemplació del passat com el verit...
Més informació