Maigs




Ara fa un any
el maig era ginesta
mirant el mar
sobre  Port de la Selva
 amb el Quer Roig al fons.

I fa dos anys
era matriu fecunda
dels sons de l’aigua
buscant fer-se paraula
als ulls del Llobregat.

I fa tres anys
era veu al Palau
cantant al vent
de la roda del temps
per última vegada.

De maig a maig
se’ns apleguen els llocs
a la memòria
tot portant-nos a un temps
que de nou surt a rebre’ns.

Ahir i avui
era i és primavera,
 també demà
ens revindran els noms
que ens parlen ja des d’ara.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat