Paraules





No busqueu més les paraules,
les guarda totes la Isaura
al seu caparró pensant
ara que ha fet els dos anys.
Ensenya les que convé,
com ara “agua” i “me, me”,
“mama”, “papa”, “arià”,
“sta be”, “caca” i “anar”.
De vegades se li escapen
i les diu com de passada,
 “fruita”, “sí” i “no” i “iaia”,
i si li demanes, “gràcies”.
 Si li dius que l’ha vessada
et respon amb la mirada,
estreny els llavis ben fort
i rondina amb el cap cot.
Si les ensenya a grapats
senyala amb les dues mans
“açò, açò” i “sta aquí”,
que et fixis bé què vol dir,
perquè ella ja ho entén
i espera que tu també.

Quan arrenqui a dir el que sap
i ens obri de bat bat
el seu tresor de paraules,
no pararà de cridar-les
per posar nom a les coses
i dir-nos que són molt noves,
més noves del que ens pensem
els qui fa temps que parlem,
els qui de tant repetir-les
les tenim mig desnerides. 

C.A.

10 de febrer de 2020
2on aniversari de la Isaura

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Poemes a quatre mans (1) : Horitzons - Arribar