El nom i la cosa




Si bé el nom no fa la cosa
sempre cal tenir una cosa
per poder-li posar nom
i dir-ne el que correspon.

 Sota el nom de Convergència
que ara es tatxa de la llista
s’hi amagava una existència
de creença pujolista,
amb el seu pal de paller,
la gallina dels ous d’or
i el galliner ple i sencer
que ens feia anar a tots de tort.

Però ara amb l’hereu escampa
que s’ha malgastat l’herència
trobar un nom és fer-se trampa
al rostoll de Convergència
sense paller ni gallines,
amb el pal cobert de merda
i les bèsties fent tentines
buscant les veces per terra.

Sense cosa no hi ha nom,
i el vell nom de Convergència
evoca el món d’un malson
al somni d’independència.
De res servirà el nom nou
si la cosa s’ha fet vella
o si es vol amagar l’ou
cantant d’un bluf meravelles.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?