Meridiana independència




La independència és molt clara,
de tan clara, Meridiana.
Per això el que convé ara
és plantar-hi l’estelada.

Serà una ona de desitjos
que inundarà la ciutat
pels barris més indecisos
tot demanant unitat.
Serà un tren a la Sagrera
que ens portarà bon auguri,
una imparable fal.lera,
 no hi haurà déu que l’aturi.
Serà un giny al Corte Inglès
per demostrar al món sencer
que anem junts obrer i burgès
en el joc del tot o res.
Travessarem Sant Andreu
i cridarem als balcons
que el temps que resta és molt breu
i cal posar-hi collons.
Serà un passeig per Mallorca,
per València i Aragó
deixant oberta la porta
per si pugen al vagó.
Anirem del Clot a Glòries,
una il.lusió renovada
que ens du del sot a la glòria
d’una sola voleiada.
Serà una peça mai vista
al Teatre Nacional,
cadascú protagonista
d’una trama amb gran final.
Serà un clam la Meridiana
quan arribi al Parlament,
una via alliberada
per l’emoció de la gent.

Ara és l’hora catalans
d’alçar les nostres banderes
com veles sobre l’asfalt
als barris de les fronteres!
C.A. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?