Les amnèsies de Piqué

  
   Josep Piqué sap fer cara a tots els vents. Serà que Vueling li ha donat l’experiència del penell de campanar? Ara, com a president del Cercle d’Economia, acaba de presentar un document en el que es predica la necessitat d’anar cap a la reforma de l’Estat de les Autonomies i de fer front a un nou model de finançament per a Catalunya. Adverteix sobre la inconstitucionalitat del concert econòmic i de la bilateralitat, i sembla que veu més plausible un model de finançament de tipus federal, com el d’Alemanya, però només es mulla a l’hora de demanar un sistema de redistribució que no alteri el principi d’ordinalitat (que les comunitats que més contribueixen, com Catalunya, no acabin sent menys riques després de la distribució del que s’ha recaptat) i que estableixi mecanismes de solidaritat.
   El que ara demana el Sr Piqué des del Cercle d’Economia, on conflueixen, com ell mateix diu, diferents sensibilitats des del punt de vista catalanista i nacionalista, ho va negar mentre va durar la feixuga discussió del Nou Estatut, quan en la seva condició de President del Partit Popular de Catalunya va encapçalar la campanya pel NO en el Referéndum, i després, durant el llarguíssim procés del Recurs d’Inconstitucionalitat del seu Partit davant el Tribunal Constitucional, que va acabar tirant per terra les bases del consens refrendat pel poble de Catalunya, en el que igualment confluïen totes les sensibilitats. Ha oblidat que el que ara defensa, respectar el principi d’ordinalitat, en aquella llarga etapa, que tan mal va acabar fent-nos, era per a ell i el seu Partit motiu d’un Recurs d’inconstitucionalitat? Per què l’hem de creure quan diu que seria inconstitucional un model de concert econòmic, si el que ara veu plausible ho veia llavors i ho atacava també com contrari a la Constitució? El filtre de constitucionalitat, després de la Sentència de juliol de 2010, ja no se’l creu ningú, perquè el Recurs del PP el va desnaturalitzar definitivament (almenys fins que es produeixi una radical modificació de la Constitució, si és que algun dia es produeix).
   Entre l’amnèsia del Sr Piqué i les fugides endavant de Convergència omplint-nos de retòrica amb el concert econòmic, molts ens veiem al mig en ple desconcert. Tots sabem que la proposta de nou pacte fiscal acabarà en no-res, perquè en realitat no hi ha voluntat de pactar per cap de les dues parts. Per què hem de continuar suportant el bucle descoratjador que s’alimenta de l’aire retòric de CiU i de les frenades del PP, mantenint-se cada part allà on realments els convé? Encara no hem patit prou frustracions?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9