Poesia

"Le poème, cette hésitation prolongée entre le son et le sens."
Paul Valéry

No sé què tens, poesia, que ens portes a l’abisme
del fràgil equilibri entre el so i el sentit,
al lloc on desemboquen la cadència del ritme
i el flux vertiginós del pensament indòmit.

 

Poden perdre’s els mots en l’urc de cada dia,
podem desfer la parla i omplir-la de verí,
oblidar que som fills i hereus de la paraula,
que tota veu és cant al si d’un nou desig,
però sempre romandrà, planant sobre nosaltres,
la potència del verb creant-nos altres noms,
signes nous arrelats al dubte de l’instint,
tremolors de la ment fecundada pels sons
d’una antiga cançó, la més fonda i preuada,
la que ens canta el poema des del fons dels sentits.

C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?