Poesia

"Le poème, cette hésitation prolongée entre le son et le sens."
Paul Valéry

No sé què tens, poesia, que ens portes a l’abisme
del fràgil equilibri entre el so i el sentit,
al lloc on desemboquen la cadència del ritme
i el flux vertiginós del pensament indòmit.

 

Poden perdre’s els mots en l’urc de cada dia,
podem desfer la parla i omplir-la de verí,
oblidar que som fills i hereus de la paraula,
que tota veu és cant al si d’un nou desig,
però sempre romandrà, planant sobre nosaltres,
la potència del verb creant-nos altres noms,
signes nous arrelats al dubte de l’instint,
tremolors de la ment fecundada pels sons
d’una antiga cançó, la més fonda i preuada,
la que ens canta el poema des del fons dels sentits.

C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?