Ratlla


Refaig sense destresa la ratlla als pantalons
i el vaivé de la planxa em porta a la paret
clapejada pel sol d’aquest matí benigne
des d’on em ressegueixen, penjades del record
feliç dels cinquanta anys, imatges de Sant Iscle
que es miren sornegueres el meu esforç maldestre.
Hi veig els solcs menuts de la feixa de dalt
amb la noguera jove davant de can Xic Grau,
hi són tots els amics asseguts al pedrís,
hi ets tu donant la mà als ulls blaus de l’Elena
i la canalla al porxo fitant-me embadalits.
Tot és fràgil i tendre a l’aura del collage,
com la línia de sol que ara travessa el quadre
i em marca amb calidesa la ratlla dels meus temps,
el que he viscut amb tu, perenne dia a dia,
i el que intento refer, amb més afany que encert,
del camal rebregat i estès sobre la post.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?