Euroescèptics


Com que som d'estar per casa
i cuidem les coses nostres,
anar a votar ens ha fet mandra
i a Europa hem tancat les portes.
Si als catalans se'ns proposa
votar que no vingui el llop,
i com qui no vol la cosa
se'ns diu que tant se'ns en fot,
que el de casa és el que toca
i que, si no, no fem brot
perquè el de fora fa nosa
i Europa no val un rot,
més d'algun catalanet
i alguna catalaneta
hauran dit que això és molt verd,
que tanquem la botigueta
i a les urnes cau i net:
la puta i la ramoneta
que les busquin a internet
i aquí clau i mira estreta.
És clar que la caixa tonta
i la ràdio més nostrada
han demostrat que el que compta
és augurar l'ensulsiada,
posar rostre i cara dura,
reservar la signatura
i escampar pels quatre vents
que els valents són els absents.
Als mèrits que ja teníem,
de ser tossuts i matons,
neurastènics i esperpèntics,
hi afegim aquests galons
que per ningú no voldríem:
els de ser els més euroescèptics
d'aquesta riba dels móns.
Sols a la cua d'Europa,
hem perdut els horitzons,
hem anat de proa a popa,
ja no som europeistes,
som dels últims de la tropa,
només tenim futbolistes
i ens vantem de ser campions
a les revistes d'Europa
quan guanyem alguna copa.
C.A.

Comentaris

Cesc Amat ha dit…
Molt bo! A més a més la sàtira lliga ben bé amb aquests resultats estadístics: http://cescamat.blogspot.com/2009/06/analisi-de-labstencio-diferencial.html
Curiosament allà on més ha augmentat l'abstenció respecte a les eleccions de 2004 és al Centre i a l'Eixample mataronina.

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?