Euroescèptics

Com que som d'estar per casa

i cuidem les coses nostres,

anar a votar ens ha fet mandra

i a Europa hem tancat les portes.

Si als catalans se'ns proposa

votar que no vingui el llop,

i com qui no vol la cosa

se'ns diu que tant se'ns en fot,

que el de casa és el que toca

i que, si no, no fem brot

perquè el de fora fa nosa

i Europa no val un rot,

més d'algun catalanet

i alguna catalaneta

hauran dit que això és molt verd,

que tanquem la botigueta

i a les urnes cau i net:

la puta i la ramoneta

que les busquin a internet

i aquí clau i mira estreta.

És clar que la caixa tonta

i la ràdio més nostrada

han demostrat que el que compta

és augurar l'ensulsiada,

posar rostre i cara dura,

reservar la signatura

i escampar pels quatre vents

que els valents són els absents.

Als mèrits que ja teníem,

de ser tossuts i matons,

neurastènics i esperpèntics,

hi afegim aquests galons

que per ningú no voldríem:

els de ser els més euroescèptics

d'aquesta riba dels móns.

Sols a la cua d'Europa,

hem perdut els horitzons,

hem anat de proa a popa,

ja no som europeistes,

som dels últims de la tropa,

només tenim futbolistes

i ens vantem de ser campions

a les revistes d'Europa

quan guanyem alguna copa.

C.A.