Chaos

A voltes el menyspreu s’enfila als plecs del rostre,
hi amolla una ganyota, un rictus de defensa
contra els monstres ficticis que han congriat l’ofensa.
Sóc jo qui ara et menysprea, roí, verídic monstre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Poemes a quatre mans (1) : Horitzons - Arribar

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit