Festa




La fiesta se parece al universo
en que es única...
Extraterritorial, así es la fiesta.
Guarda una relación inexplicable con el poder
por eso algunos piensan en la belleza de las formas de gobierno
mientras se incorporan a la elasticidad de ser muchos...
Qué difícil precisar lo que tiene
de profecía
la fiesta.
Bullicio de la especie en torno a ningún centro.
Uno de mis alumnos la define
insuperablemente
como exhibición de volúmenes.

(Juan A. González-Iglesias, "Teoría de la fiesta" a “Eros es más”, Colección Visor de Poesía, 2007)

Aquest bullici i exhibició de volums s’expressa sobretot en la multitud (l’estar “amb” o estar “en”) que esborra les distàncies de manera instantània en un sol acte de descàrrega, com deia Elias Canetti : en aquest acte tots els que pertanyen a la multitud es desfan de les seves diferències i se senten iguals.

Un fenomen de descàrrega és el que representa de manera ben plàstica el ritual del “desvetllament bellugós” de la festa mataronina de “Les Santes: centenars i centenars de persones celebrant l’entrada a la festa al voltant dels gegants que encapçalen la comitiva des de l’Ajuntament fins a la plaça de Santa Anna, saltant a la gatzoneta mentre compten fins a quinze una i altra vegada, per acabar botant amb els braços nerviosament estesos enlaire, compassats amb el ritme de la música de la banda i del cant del oé-oé-o.. oe-oé... Acabat el ritual, la mirada i el gest esmaperdut i dubitatiu d’algun ressagat a la plaça, que ha begut més del compte i que continua giravoltant, em confirma la idea que un de sol pot sentir-se multitud perquè la multitud funciona com un sol home.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu