Bellaombra


Jo sóc ombú

em diu en guaraní

la bellaombra

quan m’emmarca la vista

entre els núvols i el mar.

És bella l’ombra

que s’estén amb la tarda

i és bell el nom

que em fa sentir l’oreig

de la pampa llunyana.


Arbre robust

d’arrels encavalcades,

s’ha acostumat

als moviments de l’aigua

mirant el mateix cel,

i en la planura

del mar que l'ha vist créixer

cavalca el temps

que traspassa fronteres

i uneix ombú i bellaombra.

C.A.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat