Caminar

Alçant el braços i estrenyent els punys

la Isaura ha començat a caminar,

somriu sorpresa de poder avançar

i a estones tentineja i cau de cul

però s’aixeca de pressa i mira amunt

per abraçar-se al món que ja domina.

Fa seus tots els camins mentre camina

amb l’impuls decidit dels seus peus tendres

com si nasqués a un somni que l’espera

per dur-la de la mà on vulgui ella.

Reviu en aquest somni el nostre somni,

el fil antic dels nostres primers passos

perduts al laberint de la memòria

i que ressonen ara des de lluny

en l’eco de l’infant que som encara.

C.A.