Isaura



Faltava el nom,
i amb l’aire fresc
d’aquest matí
arriba el so
d’un plor enyorat.
És el teu nom,
Isaura.

Com ventíjol
travessa el temps
i troba un lloc
al nostre món.
Com rosa nova
al mateix jardí,
la mateixa hora
guarda saó
de terra antiga.
És el teu nom,
Isaura.

Les hores noves
porten escrites
les teves lletres
en  l’aire suau,
l’aura dels ulls
en el teu nom,
Isaura.

C.A.
10 de febrer de 2018
Naixement de l’Isaura

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat