“Junts pel Sí” (1): La sublimació de la representació política



   

 El sobiranisme justifica el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27S pel fet de no haver-se pogut celebrar en condicions de normalitat política un referèndum sobre la independència, pel que fa al procediment (a l’escocesa o a la quebequesa) i a l’acord de vinculació del seu resultat. Es ve a dir que si l’Estat nos ens ha deixat verificar el grau de realitat del desig secessionista cal trobar una via indirecta que operi de forma substitutòria per aconseguir el  mateix objectiu.
    El mètode podria ser en si mateix apte si fos assumit per una pluralitat de grups polítics que, per separat o en coalició, integressin com a prioritària la voluntat d’independència en els respectius programes de govern. L’elector sabria que en el cas de votar per algun d’aquests grups els representants que en sortissin farien valer la seva representació per orientar la seva acció de govern cap a la independència. Aquest és el supòsit de la CUP, i també el de la coalició de  “ Catalunya Sí que es pot”, en tant que els primers presenten el seu programa per un procés constituent d’independència, i els segons presenten un programa per un procés constituent de caràcter social que no exclou en principi el resultat futur de la independència.
     Encara que en una primera i superficial anàlisi podria semblar que aquest és igualment el cas de “Junts pel Sí”, si s’examinen amb una mica de detall els elements singulars que presenta aquesta coalició de CDC, ERC, Òmnium, ANC i personalitats de diferents àmbits de la societat, apareixen uns quants trets distintius que la fan substancialment diferent dels programes de la CUP i de “Catalunya Sí que es pot”, tant pel seu contingut com sobretot pel que es refereix al procediment de governança segons quin sigui el resultat de les eleccions. L’elector de la CUP o de “Catalunya Sí que es pot”, sap que els  seus representants miraran de posar en marxa un procés de caràcter constituent que serà per la independència si el resultat en vots ho fa possible (és molt clar el pronunciament de David Fernández en aquest sentit), o que serà per una renovació social, econòmica i política, si les forces d’esquerres són majoritàries, sense excloure el plantejament de l’autodeterminació si els resultats de les eleccions generals posteriors ho fessin possible. En ambdós casos l’elector té molt clara la vinculació del seu vot a un mandat representatiu concret, encara que hagi d’admetre que en les circumstàncies especials d’aquestes eleccions autonòmiques la interpretació del seu vot no pot defugir el caire plebiscitari de fons.
    El votant de la coalició “Junts pel Sí” pot tenir també clara la vinculació del seu vot a un mandat representatiu concret?  Penso que no. Pels motius següents:
    1.- CDC és la força vertebradora de la coalició, i no obstant apareix camuflada de manera vergonyant en les llistes, de manera que l’elector no pot distingir entre un mandat dirigit al conjunt i un mandat del que en pot fer un ús interessat CDC.
    La incorporació de personalitats de la vida social contribueix a sublimar l’objectiu de la independència prescindint dels resultats negatius de l’acció dels governs d’Artur Mas. Es demana a l’elector una fe cega en el futur sense tenir en compte la verificació i l’exigència de responsabilitat per l’acció anterior de govern. Ha de ser molt intens el procés de sublimació representativa per arribar a distingir del tot, como si no existís cap mena de vinculació, entre els governs d’Artur Mas i el pacte subjacent de tornar-lo a fer president, com si es tractés de dues persones diferents. Aquesta tendència a la sublimació no hauria de fer perdre el principi de realitat: CDC no canviarà els seus components ideològics, econòmics,  socials i polítics, pel fet de camuflar-se en unes llistes de les que en fan bandera personalitats de l’independentisme.
    2.- La coalició “Junts pel Sí” no presenta un programa de govern per desenvolupar en una legislatura, sinó unes línies vagues de desconnexió de l’Estat, sense concretar la majoria de vots necessària per legitimar la ruptura.
    La proposta de “Junts pel sí” pretén reunir una majoria que expressi un clar mandat democràtic per fer, primer, una declaració solemne de sobirania per iniciar els tràmits burocràtics de negociació amb l’Estat per començar la separació, i arribar després,  en el termini de divuit mesos com a màxim, a una declaració formal d’independència, que seria unilateral si no hi hagués acord de negociació amb l’Estat, amb una Constitució elaborada per culminar el procés amb unes noves eleccions legislatives normals, sense concretar si aquesta hipotètica Constitució serà sotmesa a referèndum i si per iniciar els tràmits de desconnexió estatal serà suficient la majoria de 68 escons o caldrà una majoria de vots qualificada.
    El mandat de representació que emet l’elector amb el seu vot té aquí un risc enorme de perdre’s en el laberint  de declaracions, tràmits i elaboració d’una Constitució que no parteix d’una base prou concreta  per garantir l’ús clar que se’n pugui fer en cada recolzada del camí. Aquí la sublimació arriba a l’extrem d’un acte de fe cega, sense tenir en compte (ni tan sols plantejar-les) les conseqüències d’una seperació unilateral per al reconeixement internacional.  Se li demana a l’elector, sense sentar les bases d’una legitimació suficient, que faci servir el seu vot per configurar un procés incert i inconcret cap a la independència com a objectiu sublim, prescindint de tota concreció legal.
    3.- “Junts pel Sí” no concreta què farà en un futur immediat si els resultats no li són favorables.
    Què farà si ella sola no obté la majoria per governar? Demanarà els vots de la CUP? En aquest cas modificarà el seu programa? En quins termes? Mas ja no seria el president? Si obté majoria de govern però no de vots seguirà endavant amb el projecte? Hi haurà acord de tots els seus integrants per continuar com sigui el procés, encara que s’hagi de prescindir dels passos previstos en el termini de divuit mesos? Hi haurà prou clarividència i decisió democràtica per admetre una derrota i tornar a unes eleccions normals, sense sublimacions, si els resultats són contraris?
    L’elector hauria de conèixer la resposta a aquestes preguntes per poder emetre el seu mandat representatiu amb prou coneixement de causa. Altrament, el procés de sublimació al que se l’està sotmetent pot acabar estampint-lo contra la paret de la realitat.
    Deixo per un altre moment la reflexió del que podria significar la continuació del projecte de “Junts pel Sí” segons l’escenari que resultés de les eleccions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?