Poemes a quatre mans (13) : Als meus pares - Homes
Als meus pares Pares volguts, que sofriu cada dia l’absència dels fills vostres benamats i per camins d’espines feu la via dolorosa, que fan els cors honrats. Em sembla veure-us com sempre afanyats no deixant el treball un sol instant, i encara que teniu els ulls negats els vostres cors segueixen confiant. No us deixeu pas abatre per les penes, passat el temporal ve la serena que fa que surti més formós el sol. I així no deixeu mai la confiança, puix ja vindran els dies de bonança que en l’avenir seran vostre consol. B.A. (“Endreces en l’absència”, 1937 . Des del front de guerra) Homes Aixeca ell la copa, mira el teu retrat i diu: ara et recordem! Que sigui així i que siguin recordats els bons esperits de la casa, ara i sempre ! (F. Hölderlin “El retrat de l’avi”) Dels germans, pares i avis treballant a la vinya, tots en dèiem “els homes”...