quadern d'en Cinto Amat

  Abdó Martí, "Activació creativa"       Metafísica del (bon) llibre   El llibre dona corda i dona pausa, és un món a les mans que giravolta, comença amb la il·lusió d’una fotesa i acaba amb l’emoció del punt final.   El llibre és un infant que busca el cel quan et diu que no vol anar a dormir i tu et tornes petit a dins del conte parlant fluixet com els animalets.   El llibre et va portant mentre el segueixes, t’ajuda a repensar el que et pensaves, és un ressò de fora cap endins i un moviment reflex de dins a fora.   El llibre és part de tu i part de mi , és un llarg subratllat amb nota al marge, un asterisc que riu a peu de pàgina com un estel que ens guia fent camí.   El llibre és un apunt i un punt de llibre, un pètal emmudit enmig dels fulls, una memòria antiga que es renova si algú gosa copsar-ne el seu perfum.   El llibre, sobretot, és una deixa, per això cal desar-lo i con...

    “Per què cerqueu entre els morts el qui és viu?” (Lluc 24,5)   Enllà del cos   El pa i el vi de l’última trobada fermenten amb l’angoixa de la mort i es transformen pel do de la paraula que crea un vincle nou enllà del cos.   A Emmaús no el poden reconèixer fins que els sorprèn el gest de compartir i se’ls obren els ulls a la certesa que Jesús   és aquell que ve a servir.   El camí de la creu porta a Emmaús, allà on la frustració es torna esperança lluny de la tomba buida i de l’absurd, on arrela la pau que ens és donada i que ens relliga al temps que hem de servir més enllà del fracàs i de l’oblit. C.A.    

      Dues perspectives d’una mateixa realitat. De l’antic festeig, propi del temps del meu pare, al somieig amorós del nou segle.   Bon amor  Benvingut l'amor novell, el que esclata i es desperta quan ell et parla al cancell amb la porta mig oberta.   El que no gosa abastar la cabellera sedosa i quan et diu que se’n va t’estreny la mà tremolosa.   Un dia et voldrà besar, no li giris pas la cara si el veus capaç d’estimar com tu has esperat fins ara.   Conserveu l’amor fidel sense amargar-vos els dies, que la terra no és un cel i no tot són alegries.   Benvingut l’amor novell, el que esclata i es desperta quan ell et parla al cancell amb la porta mig oberta. B.A. (De “Ferides obertes”,1984)     Cançó guardada  Amor de rosa i espina, de brasa encesa al caliu, de goig nou i saba antiga que no saps si plora o riu. Si li dius que el sol declina, fica l’ombra di...