Menors immigrants: comptar o acollir?

 

 El Reial Decret-Llei 2/2025 que s’acaba de publicar al BOE modifica l’article 35 de la Llei d’estrangeria 4/2000 afegint-hi cinc articles addicionals i vàries disposicions addicionals . L’objectiu de la modificació parteix de la necessitat de regular “la protecció de l’interès superior del menor” respecte de la qual cal preveure la declaració de contingència migratòria extraordinària en aquelles comunitats i ciutats autònomes que vegin superades tres vegades la seva capacitat ordinària d’acollida. Aquesta declaració de contingència migratòria determina un model de gestió per a la derivació dels menors a altres comunitats autònomes, d’acord amb un pla de resposta solidària quina aplicació es farà seguint una sèrie de criteris objectius.

 Segons la Disposició Addicional 11a, la qualificació de la capacitat ordinària d’acollida de cada comunitat i ciutat autònomes, que és la clau de volta del sistema, es podrà prorrogar un any i transcorregut aquest la normativa deixarà de ser obligatòria si no hi ha acord unànime de la Conferència Sectorial. S’estableix un crèdit extraordinari de 100.000.000 d’Euros per compensar les comunitats de l’excés d’ocupació que puguin presentar respecte de la seva capacitat ordinària, tenint en compte la mitjana del total de places del conjunt de l’Estat per cada 100.000 habitants.

   Sembla, doncs, que d’aquí dos anys es tornaran a presentar els mateixos problemes d’ara, amb el greuge comparatiu que cada comunitat planteja comptant les acollides dels menors i els problemes d’insuficiència de recursos per fer-hi front.

  L’acord final de JUNTS als termes del Reial Decret-Llei possibilita la reassignació de 4.400 menors (4.000 de les Canàries i 400 de Ceuta ) entre les comunitats. L’acord s’ha produït ara, quan s’ha encarrilat l’acord previ sobre la delegació general de les competències sobre immigració a la Generalitat exigida per JUNTS, després que l’estiu passat  votés en contra de la mateixa proposta que recull aquest Reial Decret-Llei juntament amb PP i VOX que el desqualifiquen perquè “fomenta la immigració regular massiva” (Díaz Ayuso dixit) i no és més que un mercadeig amb menors entre PSOE i JUNTS.

       JUNTS aconsegueix el propòsit de presentar-se com el factor determinant en la solució de la qüestió del nombre de menors immigrants en l’horitzó del control íntegre de la immigració a Catalunya. Però contribueix només a resoldre mínimament una qüestió numèrica que li serveix per situar a primer pla la immigració com a problema, és a dir, per cobrir-se les espatlles davant l’amenaça electoral d’Aliança Catalana. En aquest interès exclusivament numèric, de control de persones, no hi compta per res la protecció de l’interès superior del menor. Quines propostes ha fet per millorar, no el nombre, sinó les condicions qualitatives d’acollida d’aquests menors?

   Perquè, en què consisteix l’interès superior del menor que cal protegir? Aquest interès hauria de privilegiar la condició personal del menor desemparat per sobre de la seva condició d’immigrant. Com a immigrant se´l controla, se’l compta i limita, però com a menor se l’ha de protegir amb totes les conseqüències i amb tots els mitjans que calguin. Avui mateix s’ha fet pública la notícia esfereïdora que almenys 1.100 menors tutelats per les autonomies han denunciat abusos sexuals des de 2019.

   L’arribada de menors no acompanyats a Catalunya no és pas una qüestió d’ara. Després de molts anys d’arribades molt moderades, el nombre es va incrementar de manera espectacular l’any 2018. Es va passar de només 377 menors el 2015 a 3742 el 2018. En un reportatge molt interessant de la revista Crític el juliol de 2019 es posa l’accent sobre la qüestió cabdal que afecta aquests menors: que passa quan arriben a la majoria d’edat? De la tutela sota la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) molts d’ells han de passar al CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) o a malviure sense llar i sense papers . Alguns poden accedir a la pròrroga de la tutela fins als 21 anys a l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET). S’hi accedeix a través d’un pla de treball individualitzat amb un professional de referència. En molts casos aquests plans resulten “expulsius” si no són d’interès per als joves, i la seva gestió és complicada per manca de recursos i de personal preparat. Només Catalunya i el País Basc disposen d’aquest servei de pròrroga al jove extuletat.

  El problema més important per a aquests joves extutelats és el de la manca de papers. Si han començat la tutela sota la DGAIA entre els 15 i els 17 anys el més normal és que no disposin de permís de residència als 18. I encara més difícil, per no dir impossible, els resulta obtenir el permís de treball. Sense l’un no es pot aconseguir l’altre i el jove extutelat es troba en total desempara sense possibilitat d’enfocar el seu futur. Ja el febrer de 2018 el Comitè de Drets de l’Infant de l’ONU va cridar l’atenció de l’Estat espanyol per la mala gestió de l’acollida dels menors immigrants no acompanyats.

   No es tracta, doncs, de nombre, i molt menys de reduir el nombre o de buscar la manera de desviar l’atenció cap a altres comunitats, sinó d’obtenir els recursos necessaris per millorar l’acollida d’aquests menors en un moment de creixement i de trànsit temporal a les seves vides que condiciona el seu futur i que pot contribuir decisivament a millorar també el de la nostra societat.

 Segons l’IDESCAT, la projecció de població a Catalunya  per al 2.034 preveu que la població creixeria en 541 mil persones, principalment per l’efecte de la migració (654 mil persones), ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) seria negatiu en aquest període (‑113 mil persones). D’altra banda, la població de més edat, la de 65 anys o més, assoliria la xifra d’1,948 milions de persones i seria la que més augmentaria (382 mil persones, que representaria un augment del 24,4% entre el 2024 i el 2034) i, dins d’aquest grup, el principal augment seria el de la població de 80 anys o més (un 29,6%). El grup de 16 a 64 anys serien 5,544 milions de persones i augmentaria lleugerament (287 mil persones, un 5,5%). Contràriament, es reduiria la població de 0 a 15 anys fins als 1,062 milions, que representaria una disminució de 128 mil habitants (‑10,7%). Com podem fer front a aquesta perspectiva de futur immediat (jo mateix m’hauria de comptar ja entre els majors de 80 el 2034)  sense comptar amb la migració, i també amb el creixement equilibrat dels menors immigrants?

   Donat que la modificació del Reglament de la Llei d’Estrangeria (el diari Ara en va fer una bona presentació) contribueix en alguns aspectes a la millora de la situació dels majors immigrants (el més important, el del temps d’arrelament que passa de tres a dos anys) s’haurien d’introduir millores en l’acollida del menors, com a més important la de lliurar-los el permís de residència que habilita per a treballar amb 16 anys de manera generalitzada, abans d’acabar el temps de tutela, i de simplificar-ne els tràmits per obtenir-lo. L’edat legal de treball és al 16 anys. Aquesta és la qüestió, i no la de posar-se medalles per haver aconseguit la reducció o la desviació de l’atenció al menors immigrants.