Poemes a quatre mans (7): La masia - Mas del Montseny

La masia La masia abandonada al davant té un empedrat, serrells de molsa a l’entrada i el portal esbatanat. A la paret esquerdada s’hi ha arrapat un dragó, les heures fan enramada, les formigues processó. En les cambres oblidades, desertes i escrostonades, ja no hi queden ni els records. Uns ocells s’hi agombolen, que canten, xisclen i volen, i no pensen en els morts. B.A. (“Ferides d’amor”, 1984) Mas del Montseny Amb ulls esbatanats i porta closa, coberts els finestrals de pols antiga sobre els batents corcats que ja no s’obren, contempla el mas vetust a ple migdia la vall fulgent de claror zenital que amb Isis juvenil sempre retorna, l’altivesa insolent del Matagalls acaronat pel verd de faigs i roures. Com un frec persistent d’aquest retorn s’arrapa a la paret, rejovenint-la, la branca d’un roser que ha tret florida per recor...