quadern d'en Cinto Amat

      La minisèrie Adolescència (Nètflix) resulta reveladora de la problemàtica que es desenvolupa al   si familiar amb l’ús abusiu i incontrolat de la xarxa digital per par part dels adolescents, amb total desconeixement dels pares. Independentment de la tècnica de filmació utilitzada a la sèrie, un pla seqüència en cada capítol que subratlla la versemblança dels fets en un continu dens que indueix a la reflexió, em van semblar particularment interessants el capítol tercer i la finalització del quart amb què acaba la sèrie.      El capítol tercer es concentra en la conversa, tensa i en certs punts violenta, entre el menor adolescent Jamie, de tretze anys, i la psicòloga del centre de retenció que prepara el seu informe per al tribunal que ha de jutjar el menor, acusat d’assassinat a ganivetades d’una noia també menor. La progressió i el trencament de preguntes i respostes de la sessió va fent forat en la pertorbació mental del menor que es rebel...

    El meu pare, Benet Amat, va ser un pagès autodidacte d’Ullastrell (Vallès Occidental) fins que per raons econòmiques es va traslladar amb la família a Mataró (1969) on durant els darrers anys abans de la jubilació va canviar la feina de pagès pel cultiu de camps de flors d’una empresa familiar mataronina. Tenia una particular afició a la poesia, a la lectura i a la narració, que potser havia heretat dels anys d’adolescent i de jove durant la Mancomunitat, aconsellat per un grapat de bons mestres en el seu entorn rural. Ens va llegar quatre quaderns de poesia i unes memòries del poble. No va deixar mai d’escriure poesia, però va ser en el temps de jubilació, del 1975 en endavant, que es dedicà més intensament a aquesta tasca i a la recopilació dels seus versos, alguns escrits des del front de Balaguer i des dels camps d’empresonament durant la guerra civil.    Rellegint avui aquests quaderns de poesia hi he trobat punts de contacte amb la meva afició a escriur...