Bloqueig?

 

“Amb Junts no hi haurà pacte; Puigdemont és el bloqueig”. Amb aquesta contundència es va  pronunciar Salvador Illa davant la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País després de ser presentat per Miquel Roca que valorà en el candidat socialista la seva proximitat i serenitat i la seva capacitat de prioritzar. Descartat, per tant,  qualsevol acord amb Junts, i d’acord amb el propòsit ferm de formar un govern transversal fort, a Illa no li queda més sortida  que la de mirar de pactar amb ERC  i els Comuns si els resultats del proper diumenge ho permeten.

   La transversalitat que vol Salvador Illa arribarà a trencar la inèrcia del bloc independendentista? D’entrada sembla molt difícil. Puigdemont ha amonestat  ERC perquè no voti en cap cas la investidura d’Illa, i pensa que pot ser de nou president de la Generalitat encara que l’independentisme perdi la majoria absoluta. Així les coses, l’arribada d’un govern amb visió  transversal depèn de si Oriol Junqueras i Pere Aragonès fan cas omís de les exigències de Carles Puigdemont i intenten alguna aproximació al PSC després de les eleccions.

  La visió transversal de Salvador Illa no necessàriament s’hauria de concretar amb un govern de coalició o nou tripartit, seria suficient un acord de legislatura en els assumptes importants. PSC i ERC havien arribat a un acord per als pressupostos del 2024 que, però, els Comuns van desestimar.

    A hores d’ara, tot són hipòtesis, però les enquestes apunten clarament cap a una eventualitat real de bloqueig encara que la distribució final d’escons sigui diferent, o inclús molt diferent del que preveuen.

   Per més bon resultat que tingui el PSC, no superarà la suma del bloc JUNTS, ERC i la CUP encara que aquesta vegada no tinguin majoria absoluta. Aquest bloc de tres pot fer del tot inviable la investidura de Salvador Illa, llevat del cas, descartat per ell mateix, que acceptés els vots de VOX. La suma del bloc independentista continuarà sent decisiu.

   ´Tot i la pugna per l’hegemonia sobiranista i els nivells d’enemistat i d’enfrontament entre ERC i Junts, incrementats després de la desbandada de l’última coalició, no es pot pas descartar algun tipus d’acord entre ells per vetar en tot cas la investidura de Salvador Illa. La inèrcia del postprocés continua prioritzant la qüestió de la independència per sobre de la qüestió social, i per justificar-ho podrien recórrer a l’argument de legitimitat democràtica que els atorga la suma dels vots independentistes per sobre de qualsevol altra opció. Quan Puigdemont sosté que pot ser president sense majoria absoluta apunta en aquest sentit.

   Si ERC es manté en aquesta inèrcia, el canvi de Salvador Illa cap a la transversalitat no seria possible. I si ERC quedés en tercer lloc i patís una pèrdua significativa d’escons, com preveuen algunes enquestes, la necessitat de vetar Salvador Illa i arribar a un acord amb Puigdemont se li faria molt més peremptòria per no perdre més pistonada en la lluita per l’hegemonia sobiranista. Estem davant una conclusió probable, freda i decebedora, tan frustrant i tan negativa per al bon govern de la Generalitat com ho ha estat la dècada perduda del procés.

   Queda, és clar, una altra possibilitat, que la suma dels grups no independentistes, si tenen majoria absoluta, també fes impossible la investidura de Puigdemont. Vetada la investidura de Salvador Illa i impossibilitada la de Carles Puigdemont, s’haurien de repetir les eleccions. Amb quin resultat? Potser molt semblant o no suficient per trencar la inèrcia dels blocs. No voldria ni pensar que si arribés aquest moment l´única sortida per tenir govern a la Generalitat vingués aconsellada per una abstenció del PSC en una segona investidura de Puigdemont que ja ha avisat que, si es dona el cas, votarà contra els pressupostos de l’Estat. L’abstenció del PSC seria virtuosa per al govern de coalició de Pedro Sánchez però desastrosa per al govern de la Generalitat.