De la balena a la piscina a una piscina sense aigua?

 

 Valguin les metàfores de la balena i l'aigua a la piscina per explicar el fons del debat d’investidura de Núñez Feijóo i el debat de política general que aquests dies té lloc al Parlament de Catalunya. Entre un debat i l’altre depèn el fet de si la fallida moció de censura plantejada per Feijóo, centrada en la qüestió de l’amnistia en què va consistir en realitat la seva investidura, donarà pas a una victòria de la qüestió de confiança en què consistirà en el fons la investidura de Sánchez si s’arriba a proposar.

    El representat del PNB va ser molt clar en la seva intervenció exposant-li a Feijóo el motiu radical del seu vot contrari a la investidura: els vots de VOX amb els que el PP ha de comptar inevitablement per aspirar a la presidència. Li va retreure el fet , reconegut pel mateix Feijóo, que per comptar amb els vots del PNB (i els de Junts si arribés el cas!) hauria de descomptar la trentena de vots de Vox, i, esclar, els números llavors no li sortirien. El condicionant de Vox al costat de Vox és la balena a la piscina que impedeix el bany conjunt. En efecte,  només calia repassar l’exposició d’Abascal concretant les quatre condicions negociades amb el PP per a la investidura ( Igualtat i llibertat de tots els espanyols, neutralitat de les institucions, no col.laborar amb els qui volen marginar Vox i ratificació dels acords PP-Vox a què han arribat a nivell autonòmic i municipal), i repassar també el feeling que traspuava de les successives rèpliques i dúpliques entre Abascal i Feijóo, per arribar a la conclusió que els vots imprescindibles de Vox eren la balena que ocupava la piscina pels quatre costats.

   Amb pes argumental Aitor Esteban va recalcar que la incompatibilitat amb Vox és una qüestió que transcendeix el debat territorial espanyol i arriba fins al paper d’Espanya a Europa on creix el pes de les formacions autoritàries de l’extrema dreta. Més clar no podia ser quan va afirmar: “Si como dice la Sra Gamarra aquí y hoy tenemos que elegir entre Feijóo y amnistía, planteades así las cosas, pues amnistia”.

   Però els problemes a la piscina continuaran per a Sánchez. Els pocs dies que li falten per comprovar si té el recolzament suficient per presentar-se a la investidura seran per veure si les exigències de Junts i Erc han deixat prou aigua a la piscina per poder-s´hi tirar sense córrer el risc de trencar-se la crisma. Les exigències de màxim que proclamen Erc i Junts, en una esprint final per veure qui arriba primer a imposar  l’amnistia i  l’autodeterminació al candidat Sánchez, poden ser un buidatge d’aigua a la piscina que l’acabin convertint en impracticable per a tots. De moment aquestes exigències poden prendre’s per simples gesticulacions que potser aniran cedint a mida que s’imposin el realisme i la necessitat de treballar per arribar a acords de base que han d’anar madurant i concretant en el decurs de la legislatura, a mida que les majories que han votat per un govern de progrés puguin assimilar la conveniència de les noves mesures d’amnistia (o equivalents) i de plantejament d’alguna consulta a la ciutadania. Acords que serien beneficiosos per a tots.

   Si no és així, i si de les negociacions no es desprèn la clara voluntat de renunciar a la unilateralitat i d’actuar políticament dins el marc estatutari i constitucional per millorar l’autogovern fins on sigui possible, el buidatge total serà una realitat. De moment, haurem de tenir notícies de fins on es mantenen les condicions prèvies que Puigdemont va presentar fa pocs dies, i en què consisteixen les condicions que exigeix el president Aragonès per a concretar ja el marc d’un referèndum d’autodeterminació.

   De moment, també, en el debat de política general del Parlament el Psc es mou amb molta prudència a l’hora de no donar per feta l’amnistia i de no votar a favor de cap proposta de resolució que la demani ja. Així mateix, però, hi ha un principi d’entesa del Psc amb Junts per començar a omplir una altra piscina, la del govern de la Generalitat respecte del qual convergeixen (mai millor dit) per declarar la falta de confiança del Parlament contra el president Aragonès. Aquest acord declaratiu podria ser l’avantsala per forçar el president a una qüestió de confiança pensant en un avenç de les eleccions al Parlament? La prudència de Salvador Illa juga també amb aquesta carta si fracassen les negociacions del Psoe amb Junts i Erc? Perquè en algun moment haurem de preguntar-nos quin paper juga en aquesta partida el Psc, el partit que més ha contribuït a la probabilitat de continuar amb un govern de progrés a l’Estat. Podria acceptar el Psc sortir trasquilat de la negociació Psoe-Sumar amb Junts i Erc?

P.S. – La metàfora de la piscina  amb poca aigua la trec de l’article d’avui de Lola García a La Vanguàrdia.