Presència

Tot és encara ple de tu
i en el contorn de cada cosa
queda l’empremta del teu cos
com un alè de vida nova.
No hi ets però et sento a prop tothora
en aquest àmbit del silenci
on sóc tan sols el testimoni
del teu esclat de llum i absència
que et fa present a cada instant.
El buit del temps serenament
s’omple de tu, són perdurables
als nostres ulls tots els moments
nascuts per no morir, l’amor,
el goig i el pensament de tu.

C.A.

Comentaris

Anònim ha dit…
Et desitjo molta fortalesa a tu i a tota la familia.
M Dolors Moragas
cinto amat ha dit…
Moltes gràcies, Mª Dolors. Procurem tenir-la.

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat