quadern d'en Cinto Amat

    Oriol Junqueras va repetint que no hi haurà pressupostos ni a Espanya ni a Catalunya si no s’arriba al finançament singular de Catalunya tal com ell l’entén. Com si l’alternativa a la negociació actual, amb els seus alts i baixos, amb totes les dificultats inherents, i sobretot deixar-nos sense pressupostos i   a les envistes d’un govern del PP amb el recolzament de VOX, ens pogués reportar res de bo.   Junqueras i el martiri Vol cavall i no galopa, si no és amb sella d’or; posa espases al galiot però no vol anar a batalla. Diu que ell té la clau del cofre que no obrirà si no es paga, es fa fort amb la butxaca sense treure’s la carota. "Sense diners, no hi ha tracte!" crida amb veu de savi antic, però l’eco li va petit i se’n riuen els que ho saben. Fent cara de sacrifici amenaça amb el bloqueig, tot s’enfonsa pel seu pes si no mana el seu desfici. Mentre ell fa de vigilant d’un finançament miratge, VOX augmenta l’heretatge amb el PP ...

    El gladiol   Té les flors en rastellera, fines i de tots colors, talment com una palmera amb un ornament vistós.   Pren part en totes les toies i en els més bonics ramells, agrada totes les noies i alegra joves i vells.   L’acompanya la falguera, va lligat d’esparreguera junt amb roses i clavells. També està al costat del lliri, vora el flamejar d’un ciri i envoltat de capitells.    B.A.    (“Ferides d’amor”, 1984     Lliri sonor   Campanes de colors al campanar dansaire, batall tendre i sedós que fa repicar l’aire. Trompetes inaudibles d’un orgue fet d’arrel, cadències invisibles del fil que els broda el vel.   Campanades de flor encesa marcant el ritme del temps, cadascuna amb la certesa de fixar l'instant suprem, tons d’aigua blanca i vermella que s’escola a poc a poc dins el clos de la bellesa quan ressona l’últim toc. ...