Roca i aigua
Roca i aigua Estries d’aigua acaronen les roques de sempre immòbils, amb el cos ple de vetes com ferides obertes. El mar reposa i estén la mà estriada vora la pedra per protegir la faç d’esquistos mil·lenaris . Vetes i estries, impuls i persistència, flux incessant i memòria del foc que ens fa ser roca i aigua. C.A.