quadern d'en Cinto Amat

    La clívia i la Roser   S’acaba l’hivern, ve la primavera tot florint la clívia a prop del roser, i tu reps l’escalf de dues florides que avui t’anuncien els tres primers anys.   La clívia es desplega vermellosa i groga mentre el temps la gronxa sobre tiges tendres, i el mateix esclat de llum i colors tindrà la saó del teu roserar.   La clívia s’avança i la rosa espera que es badi sencera la seva puixança. Els grans som les clívies i tu la Roser on llisca amb deler la saba dels dies. C.A.    3er aniversari de la Roser  

    Roca i aigua   Estries d’aigua acaronen les roques de sempre immòbils, amb el cos ple de vetes com ferides obertes.   El mar reposa i estén la mà estriada vora la pedra per protegir la faç d’esquistos mil·lenaris .   Vetes i estries, impuls i persistència, flux incessant i memòria del foc que ens fa ser roca i aigua. C.A.