Poemes a quatre mans (11): Estels - A la lluna

Estels Si obrim de nit la finestra podem veure un tros de cel. La lluna passa lleugera i un estol brillant d’estels ens lliura de les tenebres. A l’espai de l’univers hi és tan petit el món nostre com una volva de neu o la pedra que rodola rost avall fins al torrent. Quan l’ombra tot ho domina i els caminals són deserts els estels ens il·luminen en l’angoixa del no-res. Ja no ens plau la nit en calma ni la pau del firmament, car gaudim d’un espectacle que ens emplena tot el temps amb molts pallassos en dansa i un estrèpit permanent. B.A. ( “De la font als estels”, 1986) A la lluna Selene amiga, lluna plena d’estiu al cel d’agost, ens convoques de nit per parlar-nos del dia. Noble claror que conjures les pors i els mals auguris i allunyes els malsons que ens ronden com espectres, mantén-nos forts quan retorni la fosca o encengui Hèlios ...