quadern d'en Cinto Amat

        Semblaria bastant evident que, sigui quina sigui la composició del Govern català després del 14F, el Govern central s’haurà de plantejar quina mesura de gràcia està decidit a aplicar als presos del procés i als investigats a rel dels mateixos fets, si de veritat entén que la qüestió catalana constitueix un problema polític que cal afrontar. Amnistia o indult? Oblit o perdó? O bé perdó i oblit inserits en mesures d’indult i de reforma   dels delictes de rebel.lió i sedició?   La divisa de l’independentisme sobre amnistia i autodeterminació, tot i consistir en premisses de màxims difícilment comprensibles a l’inici d’una negociació, hauria de deixar de ser un simple eslògan i passar a formar part del debat social i polític per acostar l’opinió pública a la transcendència de la situació i a la importància que revesteixen les formes de resolució que es puguin acabar adoptant. Independentista o no, ningú no s’hauria de sentir aliè o estran...

    A mida que passen els dies i es repeteixen els actes   de vandalisme al carrer es veu més clar que el recurs a la protesta a favor del dret d’expressió per l’empresonament de Pablo Hasèl està sent   aprofitat com a pretext per una minoria disposada a crear situacions d’extrema violència i d’enfrontament amb la policia. L’aprofitament es produeix en perjudici de la societat en general i en particular en perjudici d’aquells (la majoria) que de bona fe podien pensar que la seva assistència a les manifestacions contribuïria a la defensa cívica d’aquell dret i a la reforma del delicte d’injúries en el codi penal.     D’altra banda, és clar que aquestes explosions de violència arrelen en un terreny propici abonat per un sentiment de frustració que té causes múltiples covades en els últims temps i en la situació de desempar en la que es troben els sectors més desprotegits de la nostra joventutat, en situació d’atur i de precarietat. En una columna d’ahir a...

    Torna la calma a les soques dels ceps per recordar-nos que han de brotar de nou quan s’acabi l’hivern. I mentrestant la vinya s’arrauleix i espera quieta que retorni la ufana i el tragí de la verema. Alça les mans, sap que ha de ser podada i lliura els braços en una dansa immòbil de branques enramades.   Temps de sarments que es desprenen del cos, bellesa inerta que serà pols o cendra quan arrribi l’anyada. Temps despullat de la fronda d’estiu, estella intrèpida que s’empelta a la saba per combatre l’oblit. C.A.  

    La victòria socialista el 14F, unida a l’ensulsiada de la dreta, C’s i Pp, fa moure algunes fitxes en el tauler de la governança a Catalunya. Sigui per l’efecte Illa, sigui pel cansament de l’electorat respecte de les maniobres del procés, el marge de maniobra de l’oposició al Parlament augmenta considerablement quedant quasi en exclusiva a les mans del PSC i En Comú Podem. I aquesta oposició, tot i que els independentistes encara no ho volen veure, no serà la de C’s que es va instal-lar en la confrontació per sistema i en la passivitat propositiva. S’ha produït un moviment d’obertura electoral   que demostra un alt grau de confiança en el catalanisme no independentista perquè contribueixi a buscar camins de sortida en l’empantanegat panorama polític català. Socialistes i Comuns esperen ERC, o si més no esperen que l’amarga experiència de l’últim Govern amb JuntsxCat, combinada amb el resultat d’aquestes eleccions, l’ajudin a madurar alguna resposta per alliberar-se...

   Convé llegir l’Apartat Tercer del Programa electoral de la Cup per deixar.nos de falòrnies i veure fins a quin punt el Programa de Junts és coincident amb el de   confrontació radical que proposa la Cup. En aquest Apartat sobre La confrontació democràtica per la independència es llegeix:   - (…) “ La fórmula que es faci servir per dirimir democràticament el conflicte serà un pols polític que requerirà mobilitzacio, desobediència i dinàmica de col.lapse, no es pot pensar en una lògica de canvi d’un moment concret -com plantejava l’independentisme hegemònic amb el relat del momentum i del pas de la llei a la llei–, sinó que s’ha de pensar en una dinàmica de conflicte i alhora de procés, que permeti que cada vegada hi hagi més suport popular” (…) - (…) “Dibuixem un escenari en el que la tasca institucional reforci la creació de tensions i embats constants que ens condueixin cap a un nou moment de catarsi popular i institucional: la insurrecció democràtica. A...

    Vet a quí que una vegada es van trobar l’u, el dos i el tres. El número u va dir: jo sóc únic però estic sol. El número dos va dir: jo sóc com tu, número u, però repetit. El número tres va dir: doncs jo sóc el   gran,   avui faig tres anys i estic molt divertit. Vinga, anem a jugar que us veig molt tristos. I es van posar a jugar.   El número tres feia jugar el número u i el número dos. Deia al número u: tu fixa-t’hi bé que ets petit i n’has d’aprendre. I al número dos li deia: tu no estiguis avorrit i a veure si trobes paraules.   El dos i el tres es van posar a buscar paraules. Al cap d’una estoneta, el número dos va trobar totes les paraules que el número tres li demanava i no paraven de parlar. El número u només escoltava però no parava de mirar.   Després d’una bona estona el número tres va proposar: juguem al joc de l’un, dos, tres! I va dir: jo sóc el més gran i faig que tot comenci. Farem el que jo d...

     El programa de Junts no és un programa electoral sinó un manifest sobre la base d’una decisió presa per endavant. Es pot prendre com un estrany artefacte, un constructe híbrid que combina la gestió de les institucions de la Generalitat de forma provisional amb les decisions del Consell per la República que és l’autèntic òrgan director que senyala el camí cap a la República Catalana en tant que Autoritat Nacional de Catalunya.    Però no es tracta d’una simple combinació d’elements interns i externs depenent del resultat d’unes eleccions sinó de la submissió de les eleccions   a la decisió d’un òrgan preexistent i no elegit democràticament com és el Consell per la República amb seu a Waterloo. Les eleccions no decideixen res perquè la decisió ja està presa. L’única decisió vàlida és la que es va prendre l’1O de 2017, la que va prendre l’independentisme que constitueix la centralitat del poble de Catalunya. La confrontació entre elecció i decisió és la...

    Llegint el programa d’ERC per a les eleccions del 14F he tingut la sensació de transitar per vàries realitats paral.leles, per uns quants països diferents, de nedar entre vàries aigües o de trobar-me en una casa amb dues o més portes. I ja sabem que una casa amb moltes portes fa de mal guardar, o bé surt per una el que entra per les altres.   És una programa extens que toca totes les tecles però d’una manera que el fa atractiu per un cantó i equívoc per un altre. Oscil.la entre el que hauria de ser idealment en l’horitzó d’una República catalana independent, el que podria ser en un espai de sobirania provisional en el mentrestant i el que presenta com aspectes ja aconseguits, o en camí de conseguir-se, per la participació d’Erc en la cogovernança de la Generalitat. Un horitzó, un mentrestant i un ara. Són tres nivells que creen tres realitats paral.leles, el que hauria de ser, el que pot ser i el que ja ha sigut. És fàcil fer-se un garbuix i no arribar a aclarir-...