Entrades

Poemes a quatre mans (15) : Verema - Vinyes

Imatge
  Verema   Si no han fet gaire estrall els temporals collir els raïms és tot un bell poema quan arriba el setembre i la verema i tresquen traginers pels caminals.   Van a les vinyes els collidors de bon matí, curullen coves de raïms tot el sant dia i al vespre, tots plegats, amb alegria sopen i fan gresca abans d’anar a dormir.   Sobre l’empostissat s’escorre el vi regalimant al cup amb cantarella. La flaire del most vol dir anyada novella i per tota la comarca es fa sentir.   Llavors tenen el goig tots els parcers, després de tants treballs i molts desvaris, d’emplenar les tines dels seus propietaris i les botes de roure dels cellers.  B.A. (“A l’aire lliure. Poemes del camp”. 1985)     Vinyes   Al final de l’estiu retornaven com sempre les jornades més dolces, tot l’esforç madurat com als ceps els raïms de l’anyada novella que el bon temps i la sort ens havien salvat.   Fe...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Poemes a quatre mans (14): Onze de setembre de 1714 - Penjaré la senyera

Imatge
  Onze de setembre de 1714   No és empresa fàcil, abatre els catalans. Castellans i francesos ataquen la muralla i els defensors afronten la desigual batalla responent amb fermesa el foc dels assaltants.   Vindran les privacions i fins i tot la fam, passaran tretze mesos en la terrible prova. El conseller Rafael de Casanova desplega la bandera alçant-la com un clam.   Tot abraçant-se amb ella cau ferit, no queda altre recurs que la desfeta. Capitulen al so trist de la trompeta mentre els que moren exhalen l’últim crit.   Catalunya ha perdut la llibertat, tot plora pels solells i les obagues. Per escarni, la testa d’en Moragues en el Portal de Mar hauran penjat.   Tot Barcelona treballa l’endemà, no vol morir, cal retornar a la vida. Renovarà l’esforç i l’embranzida pel nou renaixement que un jorn vindrà. B.A. (“Terra nostra”, 1984)     Penjaré la senyera   Penjaré altra vegada la s...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació