Poemes a quatre mans (6): Somni - Batre el temps
Somni Contraposant-se a l’esplendor del verd clapegen oliveres platejades i els fruiterars dobleguen llurs brancades, gràvides del seu fruit encara incert. Més apartat, s’hi veu un bosc ombriu i una llenca de mar vora muntanya. L’aire de la marinada l’acompanya i apaivaga el rigor de cada estiu. Envoltat de masies i turons s’asseu el poble al llarg de la carena. Església i campanar i la llum serena esbandeixen la fosca als carrerons. Al seu redós, les feixes del sembrat on punteja la flor de les espigues. Les garses, els pardals i les formigues es cruspiran els primers grans de blat. A bona hora la falç del segador segarà el blat i l’ordi, i les garberes seran arrenglerades a les eres per batre-les al pic de la calor. B.A. (“Poesies”, 1985) Batre el temps Temps era temps que batíem a l’era amb el corró pesant que rodava amb la mula i amb la f...