quadern d'en Cinto Amat

      Elogi de l'horitzó. E. Chillida   L’absent   Veig els teus ulls en la blavor del cel que brillen com la llum de les estrelles i emmirallen, puríssims com són elles, els càlids sentiments d’un cor fidel.   En braços de l’oreig dolç i suau em porta l’aire les besades teves que calmen a l’instant les penes meves i omplen mon esperit de dolça pau.     I quan de la tristesa arriba l’hora, quan els éssers volguts l’ànima enyora, llavors em fa reviure el teu record i sento, sospirant amb melangia, que el teu amor ve a fer-me companyia i es queda, esposa meva, prop del cor. B.A. (“Endreces en l’absència”, 1937. Des del front de guerra)     Presència     Tot és encara ple de tu i en el contorn de cada cosa queda l’empremta del teu cos com un alè de vida nova.   No hi ets però et sento a prop tothora en aquest àmbit del silenci on soc tan sols el testimoni del teu esc...

      Marcel Proust va ser el teòric i el mestre indiscutible de la memòria involuntària . Així ho demostra la seva obra monumental, “A la recerca del temps perdut”, de set volums, escrita entre 1908 i 1922.   En el primer llibre hi trobem el conegudíssim fragment de la magdalena i la tassa de te que li desvetlla el record de la tieta Léonie   tots els matins del diumenge : “ ... en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa... I tot d’una ha aparegut el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora de la missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la”. Sense haver-los buscat, d...