Poemes a quatre mans (10): Somriure - Àngel de Gaza
Somriure Des d’on ens pot venir la resplendor d’aquests ulls d’infant que comença a viure? Com s’expressa el prodigi d’un amor quan, esguardant la mare, vol somriure? No hi ha res més bell que els ulls d’un infant i ens arriba al cor la seva mirada. Ho demana tot rient i plorant, sap que l’estimem amb una abraçada. Ulls formosos oberts a l’esperança, descobriu aquest món amb confiança i brilleu més que la llum dels estels. Els llavis que es desclouen i ens somriuen, malgrat que no sabem allò que diuen, potser ens parlen dels àngels i del cel. B.A. ( “De la font als estels” , 1986) Àngel de Gaza Si entre l’arbre esqueixat i els blocs de runa només queden les mans per protegir-te, arrapades com ales abatudes a la memòria i al delit de l’aigua, i a la tristor dels ulls que ja no miren, per què esperes encara, àngel de Gaza? S’aboca el teu cos al brocal d’un pou assecat so...