Poemes a quatre mans (12) : Als meus fills - L'edat del somriure
Als meus fills Angelets meus de les galtes rosades, dels cabells rossos i els ulls de blau cel, jo enyoro sempre les vostres mirades i aquells petons més dolços que la mel. I el vostre riure jugant a tota hora fins a cansar-vos, saltant i corrent, les llagrimetes quan plora que plora llisquen tan clares com gotes d’argent. Sou lliris purs i ben blancs d’innocència, no coneixeu dels humans la maldat però sí que noteu del pare l’absència que és a la guerra i per això us ha deixat. Jo espero sempre tornar ben de pressa, braços enlaire agafar-vos content i enmig de plors i rialles i fressa sentir la joia d’un món renaixent. B.A. (“Endreces en l’absència”, 1937 . Des del front de guerra) L’edat del somriure Comença en el teu temps el temps d’un altre que et suma a tots els jorns una hora nova i a poc a poc t’enceta el gran miracle de ser qui ets obrint-te una altra porta. E...
