Poemes a quatre mans (20) : Capvespre - Posta a Poblet
Capvespre A la fi de la jornada davant la casa pairal ens convida la vesprada i un pedrís en el portal. Sota la volta estelada tot l’entorn està en repòs, per companya l’estimada i al món sols nosaltres dos. Han fugit tots els fantasmes i ens bressola la frescor. No hi ha temences ni blasmes, només hi resta l’amor. Aquest instant és ben nostre i el voldríem infinit tenint el cel com a sostre i el teu cor sobre el meu pit. B.A. (“De la font als estels” 1986) Posta a Poblet Sobtadament el cel s’imposa damunt nostre, entre el brancam dels ceps esclata l’horitzó i omplint-nos de vermells el pensament i el rostre s’arbora la mirada corpresa d’emoció. Calmosament les veus del salm i el parenostre s’eleven de Poblet per fer l’adoració del miracle de llum rogent sota aquest sostre que ens va velant els ulls amb gases de color. Molt le...
