quadern d'en Cinto Amat

Ben mirat, Sant Jordi mai no ha guanyat. La princesa és de paper, de paper de cel.lofana que no mereix cavaller, i el cavall li gira cua quan olora l’embolic d’un drac que no planta cara i més que fera és amic. Ben mirat, Sant Jordi és un illetrat. Si li mires bé la cara veuràs que no pensa gaire, que tot és de porcellana i en el seu altívol cap només hi ha un casc de metall que sona buit quan el toques, sense idees ni propostes. Ben mirat, Sant Jordi se’ns ha assecat, ha perdut la mala bava de quan el drac l’envestia, n’hem fet un ninot de fira posat a l’aparador amb la llança que fa figa, colgat de roses i llibres que no llegeix mai ningú. C.A.

       El resultat de la votació d’ahir al Congrés, respecte de la proposició de Llei Orgànica del Parlament de Catalunya per a la delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu sobre el futur de Catalunya, va ser l’esperat, però el debat va valer la pena. La tensió argumental sobre el tema havia de trobar un lloc d’expressió, i la seu del   parlament espanyol   era el lloc ideal per identificar les raons de cada part que anaven més enllà del sí o el no. Només calia escoltar el discurs de Rosa Díez per entendre que no es tractava d’un no a la proposició de llei sinó d’un no rotund a qualsevol aspiració catalana de millora, pel simple fet de venir de Catalunya.      Cinc aspectes, al meu parer, valdria la pena subratllar:   1.- La posició del president Rajoy em va semblar, tot i el seu rigor expositiu i el to aparentment respectuós envers la d...

Tornem a ser branques del mateix bosc d’alzines i de roures (Joan Vinyoli, “Branques”, a “Ara que és tard) Tremola el roure amb la frisor de l’aire. Embadalit, manlleva el seu somrís del moviment de l’aigua. Dins el mirall la claror de la tarda és llum d’arrels que pugen cel amunt cercant nova fondària. Al clos del temps, les branques se'm fan mans quan mor la tarda i arrelen tremoloses dins la saó dels anys. C.A.

   Cartes creuades amb Jordi Cussó, publicades a la revista "Valors" el setembre de 2012            Benvolgut Cinto      Desitjo que hagis pogut descansar i tenir uns dies de vacances. Jo he tingut la sort de visitar Moçambic i compartir uns dies amb unes religioses vicentines   (de Sant Vicent de Paul) que han creat un hospital per a malats del SIDA, tuberculosi i lepra a Chokwe, un poblet a situat a uns 200 Km de la capital Maputo. T’he de dir que he tornat impressionat de veure la feina que fan aquestes dones i com han estat capaces de crear un Hospital de gran qualitat en mig del sabana africana. Per dir-ho d’una altre manera han fet quelcom prodigiós en mig del no res. Perquè en aquest país per no haver-hi no hi ha ni crisi econòmica. La gent la única cosa que pot perdre és la vida, perquè no tenen res; ells no tenen por a les primes de risc, als mercats financers o qualsevol d’aquestes coses que llegim als nostre...

  Ves per on, el Tribunal Constitucional, en la seva sentència sobre la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya de 23 degener de 2013 , acaba donant contingut al difuminat concepte de “ dret a decidir” , acceptant, contra el que postulava l’advocacia de l’Estat, que es plenament admissible una interpretació constitucional a les referències al dret a decidir incloses en aquella Declaració si es té en compte que no exclouen seguir les vies constitucionalment establertes per traduir la voluntat política de la mateixa en una realitat jurídica. I això en tant que són estrictament constitucionals els principis en què es fonamenta la Declaració (llevat del principi primer relatiu al caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà de Catalunya), és a dir: el principi de legitimitat democràtica (amb relació amb els de transparència, cohesió social, europeisme, paper del Parlament i participació), el principi de diàleg i el principi de legalitat.      Ras...

    Segons que ens recordava Javier Cercas a la seva novel.la “Anatomía de un instante”, amb expressió de Borges , és la força d’un instant el que pot arribar a explicar la realitat de tot un procés (“qualsevol destí, per llarg i complicat que sigui, consta en realitat d’un sol instant, l’instant en què un home sap per sempre qui és”). Un d’aquests instants va prendre vida en el gest d’Adolfo Suárez el 23-F mantenint-se al seu escó i plantant cara als guàrdies civils que van assaltar el Congrés aquella tarda-nit . D’altres n’havia tingut pocs anys abans, com la seva opció per iniciar la transició a la democràcia amb la legalització del PC, els Pactes de la Moncloa i la Constitució, entre abril del 77 i desembre del 78.     Els qui, donada l’edat, conservem la memòria encara fresca d’aquells fets i d’aquella atmosfera, podríem dir que vam viure un temps en què sentíem l’esperança a tocar, l’expectativa de la sortida lenta però inexorable del ...

Per pintar el quadre més bell, per ser sempre la primera a posar color al pinzell, al cervell passió i trempera i a les branques l’art novell, benvinguda, primavera! C.A.

   El quart informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional raona sobre la forma més convenient de plantejar a l’exterior el procés català d’autodeterminació. És a dir, formula un argumentari de la internacionalització del procés. Cal agrair la claredat dels termes amb què s’expressa, en particular la substitució de l’ambigu concepte del dret a   decidir pel precís i concret del dret a l’autodeterminació. Deixa clar que estem, tant des de la consideració del qui el redacten com des de la necessitat del govern a qui va dirigit , en un procés de d’autodeterminació, i, encara més, en un procés que té com a objectiu únic   i comprensible el de la independència. Llegint l’informe s’arriba clarament a la conclusió que qualsevol atra sortida no podria ser acceptable, i per això la internacionalització del procés només es pot presentar com un procés que justifica la creació d’un nou estat, i no pas com un procés que busca l’expressió de la voluntat plural d...

Paratge de Tudela Sortint de l’aigua, arrenca l’àliga de pedra el seu perenne vol pels plecs de la memòria. S’eleva sobre el foc que s’arborà sens treva per cisellar amb el mar les ales de la història. Planeja entre les roques fins on el temps la crida per veure en la planura, allà on es perd la veu, les barques dels hel.lens al fons de la badia, i admira sobre Emporion la força de Norfeu. Hi veu desembarcar l’exèrcit d’Escipió i escolta entre combats i morts cartagineses el so d’una altra llengua que esdevindrà cançó i fundarà ciutats omplint-les de riqueses. Calmosament retorna al seu soli de pedra i estesa al Cap de Creus protegeix amb les ones, sota un vidre d’escuma, l’escultura dels segles que esculpeixen els homes, hereus de Grècia i Roma. C.A. 

          El president Mas ha insistit en què pensa convocar la consulta. Convocar no vol dir celebrar . Des del principi té dit que no convocarà una consulta que no sigui legal, i per tant cal entendre que encara menys posaria els mitjans per la celebració d’una consulta que no fos legal. D’altra banda hi ha qui exigeix la celebració de la consulta “tant sí com no”, i denuncia que no celebrar-la i substituir-la per unes eleccions plebiscitàries seria un “frau de llei”. I això sense perdre de vista que ni el govern central ni el Congrés estan en disposició de cedir la competència per celebrar-la. És a dir, que ens trobem entre Escil.la i Caribdis i el cant de les sirenes.      La decisió del president tindria el seu sentit si de veritat està pensant en convocar la consulta d’acord amb la Llei Catalana de consultes populars, la vigent o la nova que s’aprovi dintre de poc. El sentit seria, però, exclusivament tàctic, ja que ...

      Contraposem la poesia a les tensions bèl.liques de Crimea. Molt després que els tàrtars fossin expulsats de l’esplendorosa Bakhtxisarai , conquerida per Caterina la Gran, Puixkin en recordava la font que plorava per la mort de l’esclava cristiana que havia enamorat el Khan de la ciutat, i molt abans que Stalin procedís a la neteja ètnica de la península, Anna Akhmàtova va reviure molt a prop de la mateixa ciutat dels jardins el record d’un dolorós adéu : De nou m’ha regalat la somnolència el nostre últim paradís d’estrelles, la ciutat de les pures fonts, la daurada Bakhtxisarai. Allà, rere l’acolorida tanca, prop de les aigües pensaroses, hem recordat en delitós plaer aquells jardins de Tsàrkoie Seló, i hem tot seguit reconegut de Caterina l’Àguila: és ella! Volant baixava fins a baix de tot des de l’esplèndida porta de bronze. Per tal que la cançó del dolorós adéu visqui més perdurable a la memòria, emmorenida ha ar...