80


 

 

80

 

Vailets eixerits als bancs de l’escola

que allarguen les tardes jugant a pilota,

joves expectants als carrers i aules,

amics i germans que han deixat petjada.

 

Un pare que cerca camins i presències

després de passar pel dol de l’absència,

un fill agraït a la terra pobra

i un avi gaudint del curs de les hores.

 

No trobaria el traç del que he viscut,
ni em sentiria viu al cap dels anys,
sense dir els noms que són i que soc ara,
si no creixés amb ells a cada instant
per guanyar-me el present del que ha sigut

com un regal del temps que no s’acaba.

C.A. 

 80è aniversari

 

  Pots escoltar el poema :                                                                                                                                


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Fer bullir l'olla