Narrar el que mai s'ha esdevingut
En el discurs d’ingrés a la Real Academia Española l’escriptor Javier Marías retorna al tema de la relació realitat-ficció en la creació literària. Javier Marías és un novel.lista obsedit per la potència i la limitació del llenguatge, admirat pel fet que algú pugui explicar alguna vegada alguna cosa, i que sigui real o es pugui prendre com a tal (" No debería uno contar nunca nada, ni dar datos ni aportar historias ni hacer que la gente recuerde a seres que jamás han existido ni pisado la tierra o cruzado el mundo, o que sí pasaron pero estaban ya medio a salvo en el tuerto e inseguro olvido" - de "Tu rostro mañana", vol Primer, "Fiebre y lanza" , Alfaguara 2.002 ). Per això l’estil de les seves obres és com un exercici constant d’esgrima, d’aproximació a la virtualitat infinita, creadora i contradictòria, de les paraules. Constata Marías en el seu dicurs el caràcter necessàriament metafòric i irònic del llenguatge, la incapacitat permanent de l