quadern d'en Cinto Amat

Pels esglaons dels nostres mots el cel es torna a poc a poc presó baixada, closa foscor, i som de sobte basarda de pou. Salvador Espriu (La Pell de Brau,XXII) Hem descendit al fons del pou dels nostres somnis. Orbs de sentit, hem malgastat gest i paraula pels esglaons del temps baixat. Només hi ha nit, no retrobem els mots que ens portin per l’alta escala vers la llum plena sobre les aigües. Ens falta l’àngel per lluitar amb ell dins la foscor d’un temps estrany, perquè ens retorni part del seu foc i ens alliberi del vell malson quan preguntem per Sepharad. C.A.

      Malgrat la sensació de tristesa, desconcert i impotència, m’imposo, potser forçadament (perquè el millor en aquests moments seria callar), l’obligació de formular-me algunes reflexions. Al capdavall no podria fer altrament després de més d’un centenar de textos penjats en aquest bloc seguint l’evolució del procés des dels seus inicis.   Si arribem al final, penso que em val la pena l’esforç.   1.- No es pot defensar la certesa d’un referèndum amb garanties si la Generalitat no pot oferir-se com a garant al no tenir la disponibilitat dels mitjans necessaris per celebrar-lo.     No és ara el moment de jutjar la convocatòria des del punt de vista de la seva legalitat o de la seva legitimitat, sinó de considerar-la en funció de la seva eficàcia social i política. Valia la pena arribar fins a l’extrem de configurar un referèndum unilateral, contra l’Estat i contra el parer de la majoria social, partint de la premissa artificial de donar per suposat que ja   som sobir

“La nostra nit, orella parada de l’esglai, escolta com s’atansen, per l’ampla pell de brau, rialles sense llavis, mal somni cavalcat” (Salvador Espriu, “La pell de brau”) Si vingués el fracàs després de la tempesta, si cedissin els ulls al dolor de l’espera sense arribar a sentir que ja la nit s’acaba i que l’home esdevé més lliure i més feliç, fins i tot a Sepharad , si s’esvanís el somni dels nostres ulls oberts sense poder gaudir de la diversitat dels homes i les parles, ens perdríem per sempre en la mateixa nit i seríem estranys en un lloc sense noms.   C.A.