quadern d'en Cinto Amat

    Sota la verdor dels prats on creixen ben amagades anem trobant pas a pas les carreretes tardanes que juguen a fer rotllanes amb capcirons enlairats i peuets de tiges llargues sobre els camins del Malpàs.   Són bolets de corredisses a l’ombra de l’herba fresca, dels ranuncles de flors grogues i el blanc de les ravenisses, amb un deix de perfum tendre que ens fa les mans oloroses. C.A.

   A l’entrevista d’ahir a Els Matins de TV3   Xavier Trias es mostra indignat. Sens dubte que algunes expressions en calent que deixa anar, sobre la manca de paraula dels adversaris, acusant cap al final Collboni d’ordir maniobres deshonestes, obeeixen a la decepció personal de no haver aconseguit l’alcaldia de Barcelona quan la tenia coll avall. Diu que fins una hora abans de la investidura no va saber que no seria alcalde, que no li van comunicar que havien canviat la decisió, sense concretar, però, en què consistia aquesta decisió prèvia abans de modificar-la. Val més passar per alt les paraules gruixudes d’aquesta indignació i anar al gra del que es pot deduir políticament de tanta fraseologia buida.    Escoltant entre línies l’entrevista s’hi endevinen dues evidències: -        Magnifica la seva derrota personal fins a l’extrem de qualificar-la com un mal per a Catalunya. Que ell no sigui alcalde empitjora les coses a Catalunya. Quan se li pregunta si la decisió de PSC, Co