quadern d'en Cinto Amat

     Josep i Maria, la mula i el bou, l'infant que se'ls mira, l'estel que camina quan ja res es mou. Vora la pallissa, en arrencar el vol per portar la nova, l'àngel es commou veient l'alegria del pastor que admira la beutat del noi. Tot resta suspès                                  dels   ulls del nadó a la menjadora, d’un fil de bonança   que bressola l'aire, regust d'esperança d'aquesta hora dolça, lliure de reclams, il.lusió encarnada al grapat de molsa de les meves mans. C.A.

    Cartes creuades publicades a la revista "Valors" :   Benvolgut Cinto     He llegit amb atenció la teva Carta, i entre les moltes coses que dius m’he aturat quan escrius: Més que les paraules, amb les que sempre acabem equivocant-nos importa el silenci (...), silenci com acolliment i gaudi del la companyia, de l’altre”.   I coincideixo   plenament amb tu, només quan ens aturem i callem, és quan ens adonem del que hi ha al nostre interior, i d’aquesta aturada silenciosa brolla el desig de companyia, de compartir.   Quan et llegia, segurament em ressonaven aquestes paraules, perquè preparant una xerrada,   rellegia un antic retall de premsa on el poeta Miquel Martí i Pol   afirmava: “ Ni els poetes ni la poesia serveixen per a res. La poesia no cotitza en borsa, els poetes no es poden comprar iots, els editors que publiquen poesia ho fan per pur romanticisme”. No, la poesia no serveix per a res. Només per “recuperar el gust pel silenci en un món trastornat i

     El sobiranisme català, que ara ja es pot assimilar directament amb l’independentisme, ha anat creant un sèrie de categories conceptuals vehiculades amb termes com “dret a decidir”, per acabar significant “dret d’autodeterminació”, o “independència”, per equiparar-la amb la “llibertat” sense més matisos. Paral.lelament, als que no són partidaris del procés se´ls defineix com a “unionistes”, i als que no acabem d’entendre ni la gènesi ni la finalitat del procés tal com s’ha portat, se’ns qualifica d’ ”indecisos ”, una categoria intermèdia entre el convenciment independentista i els dubtes de la reforma constitucional. Amb aquesta classificació, l’indecís no és ni carn ni peix, la pitjor situació que se li pot crear a un catalanista que no acaba de combregar amb els plantejaments sobiranistes.     En les prospeccions electorals sempre hi ha un marge d’indecisos, que poden acabar decidint el resultat d’unes eleccions, i en el cas recent del referèndum escocès la posició

Quan tu tinguis l’edat que jo tinc ara, tindrà el teu fill l’edat que tu tens ara i seguirà el futur soldant les baules que fan que siguem uns essent uns altres. Som tots un sol present, una sang tendra que circula incessant per la memòria esdevinguda cos, petja i traspàs, cercant els mots d’una llengua perenne. Un vívid fil de temps uneix els braços de la mare pujant-te a collibè als vostres braços d’ara oberts al fill, un gest que obre l’espai a l’infinit. De l’un a l’altre gest creix el misteri de l’única paraula que ens comprèn, la que ens diu el que som i el que serem amb veu suau, tot just a cau d’orella. C.A. 9 de desembre de 2014 34è aniversari del Francesc

       La visió del conseller Mas-Colell ensenyant al públic el llapis amb els pressupostos del 2015 contrasta amb la moda de les conferències, qualificades de polítiques, de Mas i Junqueras. El conseller busca quadrar els comptes de la Generalitat per l’any vinent, compleix amb la feina que se li espera de proveir els ingressos i les despeses, de dotar mitjans per cobrir les necessitats i no deixar un any més al descobert els comptes de l’autogovern que en altres latituds, si no es concreten, provoquen la dissolució del Parlament. Mas i Junqueras parlen  d’una llista única i de llistes diferents amb el paraigua de la independència. Mas-Colell mira per un futur concret, i explica que aquests pressupostos són molt polítics perquè exigiran del govern central la devolució de deutes històrics relacionats amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut, el fons de competitivitat i l’incompliment en obres d’infraestructures. Potser la negociació no portarà a res concret, però