Confrontació o independència
És el 20 d’agost, fa una calorada insuportable però el president vicari Quim Torra es troba molt còmode davant l’auditori de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent que sap que li és incondicionalment addicte, i desgrana sense embuts el seu discurs de dotze pàgines , deixant per a una segona part, que sembla que desenvoluparà el proper 5 de setembre en una conferència a Madrid, la seva aportació per concretar la resposta davant la Sentència del procés. Torra parteix de la consideració del moviment independentista com d’un moviment transversal caracteritzat per la seva iniciativa i sentit constructiu des dels orígens, característiques que segons ell cal recuperar i enfortir de cara al futur immediat. Fins aquí s’hi podria estar més o menys d’acord, encara que s’hauria de matisar la percepció del sentit constructiu en el passat si es té en compte el que s’ha aconseguit, però el discurs emprèn un volada impossible de compartir, en diferents graus, qua