quadern d'en Cinto Amat

      Avui s’ha constituït la Plataforma Nacional pel Dret a Decidir. I el PSC no hi era. No sé quines funcions tindrà aquesta Plataforma (probablement cap), ni si tindrà continuïtat amb alguna forma d’actuació pública, més enllà de la participació retòrica, a títol de referent o de convidada, en les festes que s’apropen (de la Llibertat al Camp Nou, del proper onze de setembre i l’anunciada anella transversal costera, de les efemèrides de la commemoració del 1.714…). Molta fotografia, molta festa anunciada, molt sentiment acumulat. Però el PSC no hi és, ni a la foto ni a les festes, i l’inicial respecte pel dret a decidir (sigui el que sigui el que això significa) es va tornant en un altre sentiment, potser més autèntic però també més malaltís, el del tancament solitari, del guardià que vigila un tresor que encara ningú reconeix, el federalisme.    ¿No hi pot haver un terme mig entre la festa contínua i el tancament malaltís, un terme mig en el que ens poguéssim trobar i rec

A la seu de can Masdeu ho han dit ben fort i ben alt: “No és pas paraula de Déu la paraula del fiscal. Els euros de Ferrovial eren regals al Palau, perquè en Montull i en Millet tinguessin un bon sarau i cantessin a pleret. El tresorer convergent de tant en tant hi passava per ajustar l’instrument si un dels dos no afinava”. I el poble, que ho ha escoltat, alça el cap, arrufa el nas, i crida tot emprenyat: “ A mi, Mas, no em fotràs pas”. C.A.

       Quan d’aquí un temps es faci la crònica del comportament d’un sector important de la banca espanyola, i catalana, en relació a les participacions preferents, de la seva ideació i col.locació, i de les seves conseqüències per a milers i milers de petits estalviadors, es constatarà com en els primers anys de l’esclatament de la bombolla especulativa aquests bancs es van dedicar a defraudar sistemàticament la confiança dels seus clients més humils per guanyar una aparença de solvència que havien perdut de feia temps degut a les seves polítiques temeràries de crèdits sense control ni mesura de riscos.    Confio que es constatarà aquest fet amb les degudes declaracions de responsabilitat penal dels ideòlegs d’aquella operació, com autors d’un delicte d’estafa (i estafa d’inversors), d’apropiació indeguda, de publicitat enganyosa, d’administració fraudulenta o deslleial i de maquinació per alterar el preu de les coses. Per aquests possibles delictes el magistrat del Jutjat C

Rothko “Posa’t a prova: calla i escolta l’indiscriminat so de la vida. Sol, cada batec es correspon potser amb alguna cosa". (Joan Vinyoli, del “ XV Cant d’Abelone) A tot l´hi poses nom. Nom a la tarda, nom a la nit, nom al matí. Noms al que ha passat, al que veus ara i al que vindrà. Nom a l’amic i a l’enemic, a l’èxit i a la dissort. Nom a la por i a l’esperança, nom al que vols i al que refuses, al que t’agrada i al que et repugna. Són només noms del teu escut, de la teva muralla, de la teva defensa, però ells sols no et salvaran. Cada nom que dius deixa un buit més gran, cada nom que crees desfà una altra creença. Fes-te, doncs, anònim, oblida’t dels noms i del teu nom. No vulguis encerclar-ho tot amb la mesura limitada dels teus noms. No vulguis pesar-ho tot amb la fràgil balança dels teus noms. Imagina’t que no té nom la tarda, ni la nit, ni el matí, que no té nom el que et passa ni el que esp

       Com que Mas no troba la sortida del laberint en el que s’ha ficat, opta per començar a donar voltes sobre els set eixos i els setanta-set objectius que de sobte ha descobert pels marges del seu accidentat trajecte. Molts eixos i molts objectius per trobar un camí concret que porti a algun lloc. Mentrestant, però, fa veure que busca i busca, i distreu la sorpresa dels espectadors amb el seu joc preferit, el del Nou Estat de Disseny. Nou Disseny d’Hisenda, Nou Disseny de Seguretat Social, Nou Disseny de Justícia. Dissenys de joguina que entretenen la il.lusió del personal mentre no es troba una sortida. Més d’un pot començar a sentir-se cansat i a fer-se algunes preguntes: qui em tornarà els diners de la declaració de la Renda si utilitzo el Nou Disseny d’Hisenda?; qui em pagarà la pensió si passo a cotitzar al Nou Disseny de Seguretat Social?; a quin tribunal he de recórrer per exercir els meus drets davant el Nou Disseny de Justícia? Preguntes que no tenen resposta perquè

   Per als qui no creiem que la justícia pugui escriure recte amb línies tortes, la trobada en un procediment judicial del banquer Blesa i el magistrat Elpidio José Silva Pacheco, titular del jutjat d’instrucció nº 9 de Madrid, no pot augurar res de bo. La implicació de Blesa en els afers de Caja Madrid, conjuntament amb els membres del seu consell d’administració, del que formava part Díaz Ferran, beneficiari d’un sucós crèdit de l’entitat de més de vint-i-cinc milions d’euros, mereix ser investigada amb profunditat i rigor. Ho exigeix la salut judicial, política, social, econòmica i mental del país, que ha hagut de patir massa arbitrarietats de part dels rectors i dirigents financers durant el temps de les vaques grosses, quines conseqüències estem pagant els contribuents, ciutadans del carrer.    L’últim que ens podia passar en un tema de tanta envergadura era que la investigació judicial, en la que hi ha compromesa la credibilitat, l’eficàcia i l’objectivitat de les instituc