Anònim

Rothko

“Posa’t a prova:

calla i escolta l’indiscriminat

so de la vida.

Sol, cada batec

es correspon potser amb alguna cosa".

(Joan Vinyoli, del “ XV Cant d’Abelone)

A tot l´hi poses nom.

Nom a la tarda, nom a la nit, nom al matí.

Noms al que ha passat,

al que veus ara i al que vindrà.

Nom a l’amic i a l’enemic,

a l’èxit i a la dissort.

Nom a la por i a l’esperança,

nom al que vols i al que refuses,

al que t’agrada i al que et repugna.

Són només noms del teu escut,

de la teva muralla, de la teva defensa,

però ells sols no et salvaran.

Cada nom que dius

deixa un buit més gran,

cada nom que crees

desfà una altra creença.

Fes-te, doncs, anònim,

oblida’t dels noms i del teu nom.

No vulguis encerclar-ho tot

amb la mesura limitada dels teus noms.

No vulguis pesar-ho tot

amb la fràgil balança dels teus noms.

Imagina’t que no té nom la tarda,

ni la nit, ni el matí,

que no té nom el que et passa

ni el que esperes,

ni el que vols ni el que refuses

Anònim tot de tu,

anònim tu de tot.

Veuràs com tot té més sentit

sense els teus noms,

sense el teu nom.

C.A.