quadern d'en Cinto Amat

    Sánchez es sobreposa al seu abatiment personal i continua com a president de govern d’Espanya. Amb més força, si cal, segons que acaba de fer públic des de la Moncloa i després de comunicar personalment aquesta decisió al rei. Ha reiterat, però, els motius de fons que va exposar en la carta del passat 24 d’abril i que se centraven en un punt cabdal: si valia la pena continuar enmig del fangar escampat per la dreta i la ultradreta que posen sistemàticament en qüestió la seva persona i afecten sobretot l’honorabilitat de la seva muller i la seva família. Era, ha reiterat, una carta personal exempta de qualsevol mena de càlcul polític. Aquest últim aspecte, vist el desenllaç de la decisió presa, serà objecte de polèmica electoral.   Sap que els atacs continuaran, però s’ha mostrat disposat a fer-hi front. Es podria dir que el seu instint polític, esperonat per la decisió de superar les qüestions estrictament personals amb el ferm recolzament del seu partit, el porta a voler fixar

    Llibres a la lleixa i una eina a les mans, la mirada als solcs i la lletra al tacte. Els estants són feixes que s’han de llaurar i els fulls les llavors d’on neix la paraula.   Futur i present, passat que reviu i temps que ens llegeix mentre els pètals s’obren. Treball amatent que pensa i somriu, llavi que enfondeix tot besant les roses. C.A.   Sant Jordi 2024

     Al començament de la monumental biografia de Josep Pla ( “Un cor furtiu” ), en l’apartat titulat “Vendre’s l’ànima al diable”, Xavier Pla sintetitza la condició   determinant de l’obra de l’escriptor en un excés de sensibilitat personal “contra la qual sembla haver-se volgut defensar sempre amb l’escriptura”. Subratllant aquest mateix aspecte en una recent entrevista que li fa Joan Safont , Xavier Pla concreta : “Per això dic que és un cor furtiu, perquè hi ha una part de la seva sensibilitat que queda oculta i amagada. Alhora, és una persona més angoixada que no em pensava, a qui l’escriptura li fa un bé gairebé terapèutic. Només és ell quan pot escriure i, per tant, quan està sol. I si l’hagués de definir amb tres adjectius, faria servir els que ell va utilitzar: misantròpic, frenètic i simpàtic”. L’escriptura com a valor terapèutic, una forma de dominar i dissimular el fons de vida personal que no li agrada.    El mateix apartat de la biografia conté unes cites extretes de