quadern d'en Cinto Amat

     Si haguéssim de jutjar les properes eleccions del 14F en funció del que ha sigut la legislatura passada, hauríem de dir que tots hem perdut. Han perdut les institucions, han perdut els partits polítics i els grups socials, han perdut l’economia, la cultura, l’educació i la cohesió ciutadana. La pandèmia ho ha acabat de rematar. Contrasta la situació econòmica i social amb el sistema de propaganda electoral que el Govern ha tingut la temeritat de mantenir durant tota la legislatura, inclòs el present temps de pandèmia durant el qual l’orientació propagandística s’ha exacerbat, paral.lelament a les divisions internes del propi Govern.    Ha fracassat la presidència de la Generalitat que ha acabat vacant per voluntat del seu titular i ha fracassat el Parlament que porta més d’un any en situació de bloqueig permanent. Ha fracassat la taula de diàleg emparedada entre la repetició de les eleccions generals i la confrontació de Junts i Erc, ha fracassat C’s com a primer partit de l’op

    Fi d’any   Lluna plena de fi d’any al capçal del meu carrer, vetlles els malsons darrers de mesos de pors i planys. C.A. Carrers St. Simó i St. Ramon   Campanar Vela blanca al campanar navegant per cels de bronze, mar oberta on surfejar les campanes de la torre. C.A.  Des del Parc de Can Boada    Flux Fum i cristall al pòrtic de ciutat, temps que flueix del passat esvanint-se cap a un futur incert. C.A.  Torre Meroil i Procter&Gamble Esqueix S'esquinça al cel, fendint la nuvolada, un esqueix blau que vol arrelar al mar per fer créixer la calma. C.A. Després de la tempesta     Xemeneia Sobre el solar d'una altra crisi, verga potent, penetra cel endins la xemeneia erecta que busca en la blavor l'oblit del fum infecte, l'abís on fondejar la quilla amant del vent. C.A. Plaça Josep Moragues Ametller Amb la vella promesa que mai no pot fallar de la flor primerenca i la fruita tardana és sempre l'ametller a la feixa llaurada qu

    Llegeixo el Decret de suspensió de les eleccions del 14 de febrer i arribo a la conclusió que el Govern s’ha decidit per reconduir la situació política a l’excepcionalitat permanent que es deriva de les successives onades de la pandèmia. Podia pensar-se que la persistència de la pandèmia havia de portar el Govern a extremar les prevencions per assegurar la celebració de les eleccions sense que augmentés el risc de contagi per als electors que hi participessin. Podia pensar-se, en definitiva, que es faria compatible la celebració de les eleccions amb la persistència de la pandèmia, inclús amb un augment previsible dels contagis, i que només s’optaria per la suspensió en el cas de preveure’s una situació absolutament fora de control que provoqués un nou confinament domiciliari. La situació extraordinària d’estat d’alarma amb confinament domiciliari va ser justament la que va justificar la suspensió de les eleccions al País Basc i Galícia. Només una situació realment extraordinàri

    En un article de 3 de juny de 2019 ( “Blocs i exclusions” ) Marc Álvaro sentenciava que la centralitat catalana passa tant per l’independentisme com pel PSC , com havia demostrat la distribució de vots en les darreres eleccions municipals. Sostenia que la complexitat no lliga bé amb la política de blocs, i remetent-se a un article de Ignacio Sánchez-Cuenca de dos dies abans, també a La Vanguàrdia ( “Renúncies” ), es permetia afegir dos factors imprescindibles per afavorir la governabilitat: “Primer, que l’independentisme contempli el PSC com un actor possible amb qui establir relacions per acordar polítiques i assegurar l’estabilitat institucional; segon, que el PSC no participi de cap cordó sanitari contra ERC i contra els partits independentistes en general”.   Unes setmanes abans Borja de Riquer i Permanyer, en un altre article al mateix diari ( “Sortir de l’atzucac” ), afirmava que “seria insensat que l’actuació dels nous parlamentaris independentistes a Madrid fos dura i

    Ets tota ulls a punt de ser sorpresos, i mans esteses que dibuixen arreu els tons de la mirada.   Sense paraules els signes et són veu, com si volguessis cridar-nos al teu món allargant-nos els braços.   En el que palpes la vida t’és donada a mans curulles, flueix la saba nova de tu cap a nosaltres.   Ja tentineges i ens agafes el dit mirant a terra per explicar el miracle de les primeres passes.   Mentre tu creixes el món rejoveneix, no hi ha entrebanc que et pugui arrabassar l’impuls que ara ens renova.     Cinto Amat     2 de gener de 2021 1er aniversari de la Marina