quadern d'en Cinto Amat

     Retrats que expliquen una vida        És un plaer poder llegir en català la biografia de Stefan Zweig sobre Maria Antonieta (1934), en la magnífica traducció que n’ha fet Ramon Farrés, publicada per La Segona Perifèria. La introducció del propi Stefan Zweig fixa el propòsit de la biografia en senyalar que “la vida de Maria Antonieta és potser l’exemple més patent de la història de com de vegades el destí és capaç d’arrencar una persona mitjana i aixecar-la amb força per sobre de la pròpia mediocritat mitjançant la seva mà imperiosa”. Avui ens pot semblar un mica anacrònica la invocació de la força del destí en els avatars d’una vida, però cal no perdre de vista que Zweig utilitza amb vigor els esdeveniments del marc històric dels antecedents i els fets de la Revolució francesa per endinsar-se en el caràcter, la psicologia, la personalitat en definitiva, que aquest marc va esculpint en Maria Antonieta, des de la seva adolescència fins a la seva mort, executada als 37 anys. El c

     Convé recordar el vaivens i les ziga-zagues que ha experimentat des de fa uns quants anys la proposta d’un finançament singular per a Catalunya. En l’acord PSC – ERC per a la investidura de Salvador Illa es fa constar expressament que en “ els punts d’acord d’aquest apartat   ambdues parts s’han inspirat en l’ampli consens del Parlament de Catalunya l’any 2005, especialment en els apartats de finançament, quan es va aprovar la proposta de reforma de l’Estatut”.   Es tractaria, doncs, de fer un reset per intentar aconseguir el que llavors no es va arribar a concretar, tot i que després de la llastimosa sentència del TC sobre l’Estatut que ja s’havia referendat a Catalunya es van mantenir els articles 204 i 205 de l’Estatut ara vigent que preveuen la delegació a la Generalitat, totalment o parcialment, de   tributs de l’Estat i que incomprensiblement mai s’han aplicat ni desenvolupat.   L’acord PSC – ERC també fa referència a aquests dos articles.     Ara el PP intenta boicotej