Entrades

Intel.ligència artificial i democràcia

Imatge
     Parlant de les limitacions democràtiques de la governació algorítmica, Daniel Innerarity en la seva darrera obra, “Una teoria crítica de la inteligencia artificial” (2025), es fa aquesta reflexió: “La razón de que los algoritmos sean políticamente limitados reside en su caràcter instrumental. Los algoritmos sirven para conseguir objetivos predeterminados, pero ayudan poco a determinar esos objetivos, tarea propia de la voluntad política, de la reflexión y deliberación democrática. La función de la política es decidir el diseño de las estrategias   de optimización algorítmica y mantener siempre la posibilidad de alterarlas, sobre todo en entornos cambiantes. En una democracia todo debe estar abierto a momentos de repolitización, es decir, a la posibilidad de cuestionar los objetivos establecidos, las prioridades y los medios. Para esto es para lo que sirve la política y para lo que no sirven los algoritmos. El gobierno algorítmicamente optimizado no tiene cap...

Sant Pere de Rodes

Imatge
  Sant Pere de Rodes    Ja fa més de mil anys que navega Sant Pere amb Santa Helena a popa i el velam de Verdera creuant el Cap de Creus i l’ample Golf de Roses, l’estesa vall d’Emporion que retalla la costa.   Han trasmudat els segles però no el mar ni les roques d’un immens escenari on germinà ufanosa la pedra amb el silenci al mig de la carena, la pregària i l’estudi en temps de pau i treva.   A Sant Pere es reviu el misteri insondable que uneix tant com separa la història i la natura, muntanya i monestir, oblit i persistència, la fràgil vela blanca i el mar impertorbable, l’arbre que reverdeix i les mans que recullen, la pedra feta art i els arcs que resisteixen. C.A.              Fotos de l'exposició al MNAC: " Sant Pere de Rodes. El mestre de Cabestany".  

Roses i paraules

Imatge
    Roses i paraules     Quan la rosa es desfà del seu perfum i el vent escampa pètals en silenci, queda en l’aire un rastre que perdura com un eco suau dins la memòria.   Llegir és obrir les portes invisibles amb la lletra que esdevé veu i guiatge, l’alè del pensament en tots nosaltres renaixent en els mots que ens vivifiquen.   Ens donem flors que moren lentament i paraules que mai no s’esvaeixen cercant de fer possible l’impossible, retenir tot allò que el temps s’enduu, descobrir un lloc fet d’ànima i de llengua on podem ser el que encara no sabíem.   C.A.    Sant Jordi 2026