quadern d'en Cinto Amat

    Vaig sortir de veure el darrer film de Sorrentino, “La grazia”, amb dues sensacions que em rondaven. Una, entorn de la capacitat creativa del director que combina magistralment les dimensions de la realitat constituïda pels fets quotidians i el seu revers, la tensió entre la rutina i el significat que ens remet a un estadi superior impregnat d’un sentit social i una exigència moral. L’altra sensació guardava relació amb la lectura que havia fet, pocs dies abans, de fragments de Simone Weil, recopilats pel l’escriptor Gustave Thibon amb el títol de “La gravetat i la gràcia” , justament dos conceptes que estan a la base del film.   A Mariano de Santis, el president imaginari d’Itàlia i home de dret que viu els últims sis mesos de mandat en el film, obsessionat per la veritat,   se li presenta amb tota cruesa la tensió   de rutina i significat des de l’experiència del passat i la urgència d’un present que li exigeix resoldre, a les portes de la jubilació...

    En un article d’abans d’ahir a La Vanguàrdia ( “Los interesados apóstoles del nuevo orden de Trump” ) Manuel Pérez concretava la sèrie de personatges de l’entorn de Trump, entre grans financers, gegants de les tecnologies i polítics   que confluïen per definir un nou odre econòmic i social. “Un circuit, deia , que arrenca amb el finançament dels primers als segons que, al seu torn, obtenen grans contractes de l’Estat per la seva vinculació amb els tercers i gràcies als quals creixen i monopolitzen els mercats mundials, tancant el cercle”.     La llista de Manuel Pérez no té pèrdua. Hi afegiria els noms dels creuats de La Fúria Èpica , dels qui emparen el nou ordre de Trump amb el recolzament religiós. Un recolzament que no em puc estar de dir que és blasfem, groller i ignorant. Entre els noms d’aquests blasfemadors que utilitzen el nom de Déu en va per apuntalar de manera obscena la seva creuada contra Iran, cal tenir en compte, sobretot, el de la pasto...