Entrades

Magnifica Humanitas (1) : Humanisme en temps de la IA

Imatge
    La lectura pausada de l’Encíclica del Papa Lleó XIV   et va captivant a mida que hi progresses perquè parla amb llenguatge clar i transparent d’un tema cabdal i complex. Quan arribes al final se’t fa necessari condensar en pocs apartats el més essencial. Al meu parer serien aquests:    Ètica i doctrina social de l’Església. –    L’encíclica planteja una relació molt estreta entre l’ètica humanista i la doctrina social de l’Església. El text no contraposa humanisme i cristianisme, sinó que presenta la doctrina social com una forma d’” humanisme integral” arrelat en l’Evangeli i orientat a custodiar la dignitat humana en el context contemporani, especialment davant la revolució digital i la intel·ligència artificial.   Des de la introducció, el document afirma que la gran qüestió del nostre temps és “romandre sent humans” davant del poder tecnològic. Aquí l’ètica humanista apareix vinculada a la dignitat irreductible de cada persona, la ...

Llengües de foc

Imatge
    “De sobte sobrevingué del cel una remor com de violenta ventada i omplí tota la casa on eren. I se’ls aparegueren, destriant-se, unes llengües com de foc, i se’n posava una sobre cada un d’ells; i tots foren omplerts de l’Esperit Sant. I començaren a parlar en d’altres llengües, tal com l’Esperit Sant els donava d’expressar-se... En sobrevenir aquella remor, s’agombolà la multitud i restà meravellada, ja que cada u els sentia que parlaven en la seva llengua”   (Fets dels Apòstols 2, 2-6)   Llengües de foc   A Babel es confon el parlar de la terra, tota llengua esdevé enemiga d’una altra en l’intent d’assolir la més alta proesa, aixecar fins al cel la ciutat projectada.   Enllà del temps somort irromp l'alè promès que es fa sentir a redós del dubte i l'esperança i furga dins dels caps com una flama encesa després de travessar les portes de l’estança.   Són les llengües de foc enmig de la ventada, en cadascuna hi ha la c...

Intel.ligència artificial i democràcia

Imatge
     Parlant de les limitacions democràtiques de la governació algorítmica, Daniel Innerarity en la seva darrera obra, “Una teoria crítica de la inteligencia artificial” (2025), es fa aquesta reflexió: “La razón de que los algoritmos sean políticamente limitados reside en su caràcter instrumental. Los algoritmos sirven para conseguir objetivos predeterminados, pero ayudan poco a determinar esos objetivos, tarea propia de la voluntad política, de la reflexión y deliberación democrática. La función de la política es decidir el diseño de las estrategias   de optimización algorítmica y mantener siempre la posibilidad de alterarlas, sobre todo en entornos cambiantes. En una democracia todo debe estar abierto a momentos de repolitización, es decir, a la posibilidad de cuestionar los objetivos establecidos, las prioridades y los medios. Para esto es para lo que sirve la política y para lo que no sirven los algoritmos. El gobierno algorítmicamente optimizado no tiene cap...