Entrades

Dissimulació i autoengany

Imatge
      Si s ‘escolta amb un mínim de sentit crític la intervenció, de mitja hora escassa, del secr e tari general de JuntsxCat , Jordi Sánchez, al Consell Nacional del passat dia 19 , no és possible bandejar les sensacions de suma fragilitat en què es troba la formació en aquests moments, i sobretot l’evidència de l’aposta pe r la dissimul ació i l’autoengany a què ha de recórrer per mantenir una aparença de determinació quan l’estratègia per la confrontació i la unilateralitat comença a mostrar important s vies d’aigua.   El que ja s’havia fet evident durant l’agònic període de negociació per a la formació de l nou g o vern amb ERC després de les eleccions, amb ultimàtums creuats, s’ha repetit de manera més profunda aquesta setmana passada amb la determinació del president Aragonès de vetar la presència dels noms proposats per JuntsxCat (el mateix Jordi Sánchez, Turull i Nogueras, que no formen part del govern de la Generalitat) a l a t aula de negociació amb el g overn de l

Notes de l'arxiu històric familiar (3)

Imatge
     Explica el pare a les seves memòries, resumint el que va ser la base de la precària subsistència econòmica de la família després del seu establiment a Cal Llobet, des de finals del XVIII fins a la segona meitat del XX: ”Els primers contractes de conreu que es feren entre l’amo de la terra i el pagès per establir la vinya, tenien com a duració tot el temps de vida del cep o rabassa, o sia que quan aquest moria, s’acabava el tracte. Eren els pacte de rabassa morta, dels quals prové el nom de rabassaires. L’enginy dels pagessos va fer que trobessin llavors la manera de perllongar indefinidament la dura da de la vinya, i per tant del contracte. Quan el cep s’havia envellit i ja no donava gaire rendiment, hom enterrava un dels seus sarments al costat, sense tallar-lo de la rabassa matriu fins que havia ben arrelat, i aleshores s’arrencava el cep vell, quan ja tenia el suplent a la vora”.   Val a dir que tots els mitjans de vida de la família partien del fet dels contractes d’emfiteus

Notes de l’arxiu històric familiar (2).

Imatge
     Resulta curiós constatar en les escriptures del modest arxiu familiar que després de la construcció de la casa de Cal Llobet per Josep Llobet, en un solar procedent de la finca de Cal Gras, que passà a constituir el domicili dels Amat-Llobet, les transmissions de béns des de   finals del S. XVIII   fins a mitjan S. XIX es fan mitjançant l’atorgació de tres escriptures de capítols matrimonials (després dels capítols matrimonials van venir els testaments). És a dir, els pares de les joves parelles, casades o en compromís de contraure matrimoni, atorgaven donació i establien l’heretament universal i irrevocable dels seus béns a favor dels fills respectius que n’esdevenien propietaris després de morir els pares. Tots, pares i fills, compareixien davant notari per atorgar aquestes capitulacions matrimonials que asseguraven la successió patrimonial. Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català.     La més antiga d’aquestes escriptu

Notes de l'arxiu històric familiar

Imatge
     El meu pare va ser un pagès autodidacte del poble d’Ullastrell, al Vallès occidental. El 1979, deu anys després del seu trasllat a Mataró amb part de la família, ens va deixar manuscrit i passat a màquina un quadern de memòries, dividit en capítols temàtics,   en el que resseguia les vicissituds personals, familiars i del poble, de la infantesa a l’edat més adulta, en el context històric de la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera, la República, la guerra civil i la dictadura franquista, fins a les portes de la Transició. El va titular “Els aspres camins” , i per a nosaltres constitueix un valuós llegat personal que ens ajuda a situar-nos en el camí de la petita història familiar. També ens va deixar alguns quaderns de poemes.     Aquestes memòries acaben amb una cloenda que em posa la pell de gallina quan la llegeixo: “Cerco en va els camins i corriols que en altre temps em menaven d’una vinya a l’altra. El pedruscall i la brossa els fan impracticables, i haig de rec

El Tribunal Constitucional en estat d’excepció

Imatge
    Encara no coneixem el text sencer de la sentència del TC sobre el decret d’estat d’alarma a rel del recurs de Vox. Peró del que sabem del seu contingut a hores d’ara, i del que s’ha filtrat dels vots en contra de la posició majoritària (6 a 5), podríem dir que al TC s’ha acabat imposant una benvolença per l’estat d’excepció que ha originat al seu si una situació de xoc o estat d’excepció entre els seus membres com mai no s’havia produït durant la sinuosa trajectòria d’aquest Tribunal. La divisió sobre un tema tan rellevant socialment com la pandèmia, vinculat al tractament dels drets fonamentals i a   decisions polítiques de gran transcendència en el passat recent, i que podrien molt fàcilmemnt haver-se de reproduir en un futur més o menys immediat, senyala un abans i un després en la vida del Tribunal, un punt d’inflexió que demana a crits la seva renovació. Així ho confirmen les duríssimes crítiques de Cándido Conde-Pumpido, protagonista d’un dels vots particulars, parlant de “

Estiu

Imatge
Buguenvíl.lea   Com un rosetó obert a muralla la buguenvíl.lea ablaneix la pedra i des de la torre saluda la plaça arquejant els braços amb la flor roenta. C. A.      Estela   El mar i la vela segueixen l’estela dels núvols de Ruysdael empaitant-se al cel. C. A.      Murmuri   Mentre els raigs de sol encalmen les hores i el cisell del mar va esculpint les roques, entre pedra i aigua la tarda murmura queixosa de veure que el temps no s’atura. C. A.          Badia   Badia de Port amb vora escumosa, el far t’arrecera mirant cap al nord i et tanca orgullosa la Serra Verdera.   Ets una mà estesa amb cales als dits quan la mar és calma, i ets també defensa del mar embravit quan hi ha tramuntana.  C. A.       

Risc de normalització de la xenofòbia

Imatge
    Al meu parer, els arguments de la interlocutòria de la Secció   Segona de l’Audiència Provincial de Madrid desestimant el Recurs de la Fiscalia i del Psoe contra la resolució del Jutjat d’Instrucció nº 53 de Madrid dictada en unes mesures cautelars sobre petició de retirada d’un cartell electoral   de Vox durant la campanya de les autonòmiques de Madrid del passat 4M, contenen un risc seriós de contribució a la normalització de la xenofòbia, tant en la propaganda de les campanyes electorals com en la propaganda recurrent dels partits i entitats socials entorn del problema de la immigració. Es tracta d’una interlocutòria que formalment no resol el tema de fons denunciat per la Fiscalia i el Psoe relatiu a un eventual delicte d’odi de l’article 510 del C. Penal concretat en l’esmentat cartell, i per tant caldrà esperar a la resolució definitiva del mateix Jutjat d’Instrucció, primer, i a la confirmació o revocació de la mateixa Audiència Provincial, després,   previsiblement per la