Entrades

La resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Imatge
    Davant   la negativa de l’autoritat judicial belga a tramitar l’extradició de Lluís Puig (que no gaudeix de la immunitat europarlamentària de Puigdemont, Comín i Ponsatí) per considerar que el tribunal que el jutjaria a Espanya era incompetent i que corria el risc de veure afectats els seus drets fonamentals, el magistrat instructor Llarena va plantejar unes qüestions prejudicials al TJUE relatives als límits que en la interpretació de les ordres de detenció i d’extradició imposa la Decisió Marc de la UE a les decisions dels Estats requerits. El TJUE acaba de respondre a aquestes qüestions declarant, en síntesi,   que: -        L’autoritat nacional d’execució (en aquest cas Bèlgica) no pot entrar   a comprovar quin és l’òrgan judicial competent de l’Estat emissor (en aquest cas Espanya) per emetre l’ordre de detenció o extradició, i per tant no pot negar-se a tramitar-les en base a una simple al.legació d’incompetència de l’òrgan emissor.   -        No obstant,   l’autorita

CRÒNICA D'UNA DÈCADA PERDUDA (2012 - 2022). Capítol II : De la consulta del 9N a les plebiscitàries del 27S

Imatge
      El capítol II d’aquesta crònica, entre maig del 2014 i octubre del 2015, conté dos nuclis fonamentals: la consulta del 9N i el camí fins a les plebiscitàries del 27S. Després de la confessió de Jordi Pujol el juliol de 2014, Artur Mas continua la fugida endavant amb l’aposta per una consulta que immediatament després donarà pas a la pugna per la llista de “Junts pel Sí” amb ERC. Es passa de l’ambigüitat del dret a decidir a una formulació cada vegada més agosarada del dret a l’autodeterminació, jurídicament insostenible però rendible emocionalment entre els nombrosos seguidors de la causa.    Amb el resultat de les plebiscitàries comença a quedar clar que Artur Mas està jugant les seves darreres cartes com a líder del procés. L’abraçada de la CUP acabarà sent l’abraçada de l´os. El procés es radicalitza i deixa la política catalana en un laberint que ja no tindrà sortida.  

Connexions i desconnexions

Imatge
    Tarradellas deia en una carta del 1978   a Ernest Udina : “Si ens sabem governar a nosaltres mateixos, que per això tenim la Generalitat, ens enfortim. És un principi del camp, del polític de pagès que soc. La unitat és el més important” (citat per Joan Esculies a “Tarradellas, una certa idea de Catalunya” , p.893).    En una entrevista a TV3 d’abans d’ahir el secretari general de Junts, Jordi Turull, definia la manifestació convocada per l’ANC, Òmnium i els CDR conta la cimera hispanofrancesa a Barcelona   com una “gran oportunitat” per activar la unitat i la mobilització de l’independentisme. Afirmava: “M’agradaria que fos un punt d’inflexió per avançar i que l’independentisme marqui un itinerari”.    Per la seva banda, en un comunicat d’ahir mateix Carles Puigdemont comentava la manifestació independentista contra la cimera amb aquestes paraules : " Els adversaris manipularan xifres, mentiran sobre la força del moviment independentista, magnificaran anècdotes…