Entrades

Què acabarà votant ERC ?

Imatge
     El vot favorable d’ERC, juntament amb el dels Comuns i el PSC, és indispensable per investir president de la Generalitat Salvador Illa. La negativa d’ERC ens abocaria a unes noves eleccions, l’opció preferida de Junts. A hores d’ara pesen més els dubte que les certeses. Oriol Junqueras, que ja no és el president de la formació, apel.la a un hipotètic acord amb el PSC si el contingut fos acceptable i raonable, mentre que la secretària general Marta Rovira, en   el període provisori que s’ha concedit fins al Congrés de novembre, posa com a condició prioritària un finançament “singular” per a Catalunya.     La posició d’Oriol Junqueras apunta més a una eventual negociació directa amb el PSC, mentre que la posició de Marta Rovira   pressiona directament el govern de Pedro Sánchez que ha començat a moure fitxa per boca de la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda admetent, sense més concrecions, que la situació de Catalunya mereix una consideració “singular”.    De tota mane

Ginesta

Imatge
      Demèter revestida de ginesta es passeja pels marges dels camins i envoltada de cards i corretjoles s’engalana en un mar de pedra seca.   Arriba al pou de sota el Mas Puignau i trobant-lo profund i corsecat es palplanta davant del seu brocal i es torna font brollant d’aigua daurada.   Continua després trescant avall exhalant el perfum de la flor groga fins perdre’s pel vorals d’aigua marina, deessa protectora dels bancals que un temps agermanà el verd de les vinyes amb els cantells asprius de roques vives.   C.A.       El Port de la Selva. Camí de l’oratori

L'amnistia i el cant del cigne del procés

Imatge
    Durant una llarga dècada el procés ha incorregut en múltiples contradiccions tant a l’interior dels seus components ideològics, estratègics i tàctics, com respecte de la seva relació amb l’Estat. La lluita interna endegada entre Convergència (després Junts) i ERC es va solapar amb el propòsit compartit   per ambdues formacions, més la Cup, de fer front a les institucions de l’Estat fins a l’extrem de desbordar-les completament i de manera unilateral per fer possible la independència.    Artur Mas va engegar el procés amb rumb desconegut. Avui, amb l’aprovació definitiva de la Llei d’Amnistia al Congrés diria que el procés, després de tocar fons el 2017, recull les restes del naufragi enmig d’un desconcert total en el que s’hi veuen implicades les pròpies estructures de L’Estat i els mateixos protagonistes de la dècada perduda.    Per a uns és el final de la democràcia, fruit del xantatge de l’independentisme al Govern de coalició de l’Estat, mentre que per als altres, com so