Entrades

La casa dels anys

Imatge
      La casa dels anys   Tots els anys són casa teva, com la casa de joguina que vas fer per la Marina amb calaixets de finestres.   Cada calaix guarda coses dels anys que has anat vivint i a mida que els vas obrint   en descobreixes de noves.   El calaix dels teus vuit anys té una finestreta oberta amb porticons de colors i un paisatge al seu davant que t’espera amb candeletes perquè el gaudeixis a fons.   C.A.   8è aniversari de la Isaura  

Caos a Rodalies i responsabilitat política

Imatge
      L’oposició ja fa dies que demana dimissions al govern de la Generalitat pel caos de Rodalies, considerant que n’és corresponsable. Des d’un punt de vista de filosofia política cal plantejar-se una reflexió sobre aquest fet, tenint en compte que l’accident de Gelida va ocórrer per causes naturals i que avui per avui la Generalitat no té competències en el control de Rodalies, quan tot just acaba de ser preconstituïda, i per tant encara no operativa, la societat conjunta Estat-Generalitat per assumir les competències de Rodalies.   El govern en tant que representant polític de la població pot ser interpel·lat encara que no tingui la competència directa, perquè representa políticament els ciutadans afectats . En aquest sentit, no és il·legítim exigir explicacions, lideratge o pressió institucional sobre l’Estat, ja que governar vol dir assumir simbòlicament el paper de garant de l’ordre i el funcionament del sistema dins d’un territori El límit normatiu apare...

Poemes a quatre mans (i 30) : Pregària - Emmaús

Imatge
    Pregària   Per cada il·lusió marcida em colpeix més greu tristor. Quan tot m’haurà fet fallida em rebutjareu, Senyor?   Ja la força no perdura i la llum se’m va apagant, ja la terra es torna dura i el llast esdevé pesant.   Quins camins jo seguiria, qui tindré de companyia per eixir de la foscor? Feu-me Vós mateix de guia, que no em perdi per la via i doneu-me més claror. B.A. (“Ferides d’amor” 1984)     Emmaús   Rere el divendres sant d’un món que empal·lideix, la veu del desencís acull el vianant, a l’únic foraster que ignora el que ha passat als ulls dels que caminen fugint del seu fracàs: “et pots quedar amb nosaltres, que el dia s’enfosqueix”. Entra, doncs, a l’hostal i amb ells s’asseu a taula. Aturen la conversa, i quan parteix el pa   en el gest compartit retroben la paraula.   Al caliu del que parlen es crea l'avidesa, mentre s’obren els ulls, d’entendre el...