Entrades

Llengües de foc

Imatge
    “De sobte sobrevingué del cel una remor com de violenta ventada i omplí tota la casa on eren. I se’ls aparegueren, destriant-se, unes llengües com de foc, i se’n posava una sobre cada un d’ells; i tots foren omplerts de l’Esperit Sant. I començaren a parlar en d’altres llengües, tal com l’Esperit Sant els donava d’expressar-se... En sobrevenir aquella remor, s’agombolà la multitud i restà meravellada, ja que cada u els sentia que parlaven en la seva llengua”   (Fets dels Apòstols 2, 2-6)   Llengües de foc   A Babel es confon el parlar de la terra, tota llengua esdevé enemiga d’una altra en l’intent d’assolir la més alta proesa, aixecar fins al cel la ciutat projectada.   Enllà del temps somort irromp l'alè promès que es fa sentir a redós del dubte i l'esperança i furga dins dels caps com una flama encesa després de travessar les portes de l’estança.   Són les llengües de foc enmig de la ventada, en cadascuna hi ha la c...

Intel.ligència artificial i democràcia

Imatge
     Parlant de les limitacions democràtiques de la governació algorítmica, Daniel Innerarity en la seva darrera obra, “Una teoria crítica de la inteligencia artificial” (2025), es fa aquesta reflexió: “La razón de que los algoritmos sean políticamente limitados reside en su caràcter instrumental. Los algoritmos sirven para conseguir objetivos predeterminados, pero ayudan poco a determinar esos objetivos, tarea propia de la voluntad política, de la reflexión y deliberación democrática. La función de la política es decidir el diseño de las estrategias   de optimización algorítmica y mantener siempre la posibilidad de alterarlas, sobre todo en entornos cambiantes. En una democracia todo debe estar abierto a momentos de repolitización, es decir, a la posibilidad de cuestionar los objetivos establecidos, las prioridades y los medios. Para esto es para lo que sirve la política y para lo que no sirven los algoritmos. El gobierno algorítmicamente optimizado no tiene cap...

Sant Pere de Rodes

Imatge
  Sant Pere de Rodes    Ja fa més de mil anys que navega Sant Pere amb Santa Helena a popa i el velam de Verdera creuant el Cap de Creus i l’ample Golf de Roses, l’estesa vall d’Emporion que retalla la costa.   Han trasmudat els segles però no el mar ni les roques d’un immens escenari on germinà ufanosa la pedra amb el silenci al mig de la carena, la pregària i l’estudi en temps de pau i treva.   A Sant Pere es reviu el misteri insondable que uneix tant com separa la història i la natura, muntanya i monestir, oblit i persistència, la fràgil vela blanca i el mar impertorbable, l’arbre que reverdeix i les mans que recullen, la pedra feta art i els arcs que resisteixen. C.A.              Fotos de l'exposició al MNAC: " Sant Pere de Rodes. El mestre de Cabestany".