Entrades

Set anys com set torres

Imatge
    Set anys com set torres   Ara recordo els castells a la platja d’aquest estiu. Els fèiem amb la Isaura molt a prop de l’aigua. Amb la galleda agafàvem la sorra que fos ben molla i després la buidàvem per anar aixecant torres.   A dalt de tot hi posava merlets que vigilaven si algú de lluny venia cavalcant amb les ones, i tot al volt hi construïa un mur i un pas per sota excavant amb les mans de fora cap endins.   Però sempre el mar guanyava la partida, a poc a poc inundava el castell i ho ensorrava tot.   Són com set torres els anys que faig avui, torres molt fortes que el mar no ensorrarà perquè no són de sorra. Vaig complint anys i totes set m’ajuden a descobrir les portes d’un castell que faré molt més gran. C. A.  5 de de desembre de 2021 7è aniversari de l’Adrià

Desemparar el servei públic, menystenir la justícia i humiliar l’advocat

Imatge
    El passat dijous 25 de novembre començava la vista del judici oral contra set independentistes per presumptes delictes de lesions a cinc mossos d’esquadra a rel d’unes protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont el 30 de gener del 2.018. Tot just a l’inici de la vista l’advocat de la Generalitat que representava l’acusació dels mossos i la defensa dels seus interessos va manifestar que es retirava de l’acusació, sorprenent al tribunal amb aquesta afirmació: “El criteri de la nostra actuació era l’existència de lesions, però en aquest moment no es pot determinar l’autoria de les mateixes”. Per la indefensió en què quedaven els mossos el jutge va suspendre la vista i va concedir-los quinze dies perquè es tornessin a presentar amb una altra direcció lletrada de la seva elecció per continuar defensant els seus interessos.    L’abandó de l’advocat de la Generalitat obeïa al pacte entre ERC i la CUP, efectiu des de l’inici d’aquesta legislatura, de retirar les acusacion

Notes de l’arxiu històric familiar (10) La guerra civil

Imatge
    El diumenge 19 de juliol del 36 , en sortir de missa, la gent anava comentant les notícies de la ràdio sobre la situació a Barcelona . A la tarda del dia 20 una patrulla vinguda de fora va saquejar l’església del poble i va calar foc a les imatges apilades a la plaça. Va ser fusellada la Verge de l’altar major i deixada al seu lloc fins que algú la va portar al museu improvisat de les esglésies romàniques de Terrassa, d’on va ser recuperada una cop acabada la guerra. Raonen les memòries, en el context de la situació catalana global en aquells moments, que quan semblava que a Catalunya les coses s’anaven encarrilant el recurs a les armes per part dels conjurats contra la República i l’Autonomia de Catalunya provocà sobtadament l’actuació violenta dels grups més elementals i fanàtics.   Expliquen les memòries, pel que fa a la repercussió dels primers esdeveniments en la vida quotidiana del poble, que “l’esglai del primer moment fou substituït per un instintiu sentiment de so