quadern d'en Cinto Amat

       Més enllà de l’explotació econòmica de l’esport, i del futbol en particular, podem aproximar-nos a la seva dimensió pròpiament lúdica i al que aquesta dimensió comporta de més profund per als seus protagonistes i espectadors. L’esport, tots els esports, són una manifestació de la realitat superior del joc. També el futbol participa d’aquesta dimensió, i la final d’ahir de l’Eurocopa entre Espanya i Anglaterra m´ho recordava, en tant que espectador habitual de l’espectacle dels esports en general, vinculat a una modesta pràctica juvenil, i de primera joventut, del futbol precisament. Encara ara seguint alguns partits em veig corrent pel camp, imaginant la passada o la recepció de la pilota. I el mateix deuen sentir tots els espectadors a qui els agrada l’esport, i més si l’han practicat en algun moment de la seva vida o encara el practiquen.    Va ser Johan Huizinga qui amb la seva obra “Homo ludens” (1938) de manera raonada i convicent ens va posar al davant la dimensió co

        Després d’entotsolar-se amb la causa del tsunami pels aldarulls d’octubre de 2017 contra la Sentència del procés, de ressuscitar-la per traçar un carril   contra la llei d’amnistia quan tot just es començava a negociar, després d’ampliar-la per un suposat delicte de terrorisme contra Carles Puigdemont i Marta Rovira, després d’elevar-la al TS per als investigats Wagensberg i el mateix Puigdemont, sempre amb el parer contrari de la fiscalia de l’Audiència que només hi veia un delicte de desordres agreujat, després de veure´s quasi tocant el cel del seu prestigi personal amb successives pròrrogues i ampliacions el 30 de juliol de 2021   i el 29 de gener de 2024 malgrat el pal de la justícia suïssa , heus aquí que la Sala Penal de l’Audiència Nacional li tomba tot el muntatge per no haver-se mirat correctament el calendari i haver decidit arbitràriament que la investigació podia continuar a partir del 30 de juliol de 2021 quan de fet el termini per la pròrroga s’havia esgotat