Entrades

Per què m'has abandonat?

Imatge
      Devers l’hora novena, Jesús va clamar amb forta veu: Elí, Elí, lemà sabactani? Això és, Déu meu, Déu meu, per què m´has abandonat? (Mateu 27, 46)     Per què m’has abandonat?   D’on surt aquest lament per l’abandó ? Amb quina veu tan forta pot cridar qui es veu abandonat en el seu món i sent que el seu projecte ha fracassat?   A l’arbre de la creu ressonà el crit, Déu meu, com és que m’has abandonat, Elí, Elí lemà sabactani, a l’hora decisiva del combat.   Restaven en l´oblit les benaurances i la llavor esmerçada enmig del poble que farien possible la revolta. Morí en la soledat del seu missatge transformat a l’enclusa del dolor en un clam nou que esbotza l’horitzó. C.A.    3 d’abril de 2026    Divendres Sant
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La clívia i la Roser

Imatge
    La clívia i la Roser   S’acaba l’hivern, ve la primavera tot florint la clívia a prop del roser, i tu reps l’escalf de dues florides que avui t’anuncien els tres primers anys.   La clívia es desplega vermellosa i groga mentre el temps la gronxa sobre tiges tendres, i el mateix esclat de llum i colors tindrà la saó del teu roserar.   La clívia s’avança i la rosa espera que es badi sencera la seva puixança. Els grans som les clívies i tu la Roser on llisca amb deler la saba dels dies. C.A.    3er aniversari de la Roser  
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Roca i aigua

Imatge
    Roca i aigua   Estries d’aigua acaronen les roques de sempre immòbils, amb el cos ple de vetes com ferides obertes.   El mar reposa i estén la mà estriada vora la pedra per protegir la faç d’esquistos mil·lenaris .   Vetes i estries, impuls i persistència, flux incessant i memòria del foc que ens fa ser roca i aigua. C.A. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació