Simple consulta o referèndum? (sobre la proposició de llei i el dictamen del Consell)
Per dir-ho planament i suament, després de llegir la Proposició de Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana , i de resseguir el detall dels arguments del Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries , tant els de la majoria de Consellers que la declaren conforme amb el marc constitucional i estatutari (5), com els de la minoria que no la hi consideren (4), arribo a la conclusió que aquesta proposició de Llei, en la part substancial que recull el concepte i l’objecte de la consulta popular no referendària (article 3.1) és un mal acudit, i, el que és pitjor, una pèssima cloenda jurídica creada artificiosament per donar cobertura legal a la part final del procés tal com ha estat concebut. El Govern i la majoria parlamentària que dóna suport a una consulta sobre el futur de Catalunya podien haver prescindit d’entrada de tota pretensió de buscar cobertura legal en l’actual marc normatiu de la Constitució i l’Estatut (